08 de desembre de 2018
08.12.2018

Plaça de Madrid

08.12.2018 | 06:30

i ha places de tota mena, quadrades, rodones, octagonals, rectangulars, ovalades o amb forma d'estrella. Gairebé totes es poden definir clarament amb una figura geomètrica bàsica i un se'n pot fer una idea aproximada, encara que no l'hagi vista mai. La plaça de Madrid, l'indret de Girona on vaig néixer, s'escapa de qualsevol definició senzilla d'aquest tipus i s'han de fer grans esforços per a explicar-la a un foraster.

És com una mena de cul-de-sac en el barri de Sant Narcís. Un sac carregat de fulles seques. Contemplada a vista de dron –això és una expressió nova!– sembla com el perfil d'una piràmide maia, amb caires esglaonats a cada banda, o un pastís de nuvis de quatre pisos just abans de ser tallat, o una d'aquelles imatges inquietants del test de Rorschach que un acaba interpretant com una papallona, si vols passar per ser una persona normal.

Fins a finals dels anys setanta, la plaça era com una mena d'indret semisalvatge amb herbes que creixien fins a la cintura dels marrecs més alts, amb un pi rodejat de formiguers fantàstics i un desmai que escampava les branques com un pop. Després l'Ajuntament va arreglar-la, va fer desaparèixer tota la vegetació i hi va plantar onze til·lers que han crescut com nens sobrealimentats.

La llegenda local explica que el nom de la plaça ve donat per la decisiva influència d'un funcionari madrileny que hi vivia i que va pressionar l'Ajuntament per anomenar-la d'aquesta manera, en una època en què el governador civil de la província de Gerona era l'ínclit falangista Luis Mazo Mendo.

No sé si serà pel fet d'haver-hi nascut o d'haver hagut de repetir fins a la nàusea el nom de plaça, que cada vegada que sento el nom de «Madrid», se'm desperten instints psiconeuronals. El fet és que mai de la vida he anat a la plaça de Madrid de veritat, la de la Puerta de Alcalà i del parque del Retiro, no fos cas –entre altres coses– que en arribar em fessin un test de Rorschach i digués alguna bestiesa. Aquests dies he pensat en tot això perquè els autobusos de Barcelona ara porten una campanya publicitària que diu «Madrid mola mazo». Serà veritat que Madrid «mola», però segur que a molts encara els «mola» més Mazo Mendo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook