Set de cada deu persones que l'any passat requerien l'ajuda de la Creu Roja a les comarques de Girona (67%) encara la necessiten i el 68,4% dels ciutadans que es troben en aquesta situació pateixen pobresa crònica. La majoria, el 65%, són dones i moltes d'elles, caps de famílies monoparentals que «ni tan sols poden anar a buscar feina» perquè ningú es pot fer càrrec dels seus fills, tal com remarca Pilar Millan, responsable de l'«Observatori Pobresa intermitent: entre la recuperació i la cronificació» que es va presentar ahir.

Tot i que la mitjana d'edat de les persones ateses és de 39 anys, el col·lectiu més perjudicat per la pobresa crònica és el de les majors de 60 anys, ja que afecta el 100% d'usuaris consultats per l'entitat. Una situació que també castiga a més de la meitat dels joves d'entre 18 i 29 anys (53,3%), que comencen la vida laboral amb feines precàries i serioses dificultats per accedir a un habitatge. Així ho va explicar Pilar Millan, qui també va remarcar l'alt índex de cronificació de la pobresa quan s'acosta l'edat de jubilació, ja que afecta el 63,64% d'usuaris d'entre 50 i 59 anys. De totes maneres, aquest percentatge és inferior al del grup de 30 a 39 anys (71,64%) i al de 40 a 49 (67,92%).

Les dades recollides a l'onzè Observatori de la Creu Roja són fruit d'enquestes realitzades a 1.111 persones d'arreu de Catalunya que ja havien participat en l'informe elaborat el 2017, 242 de les quals són de les comarques de Girona. D'aquests gironins, el 67% encara depèn de les ajudes de l'entitat i un 33% no, encara que això no significa que d'aquí a un temps la necessitin, motiu pel qual l'anàlisi parla de «pobresa intermitent».

Atur i precarietat laboral

De manera general, el 72,4% de les persones que continuen necessitant la Creu Roja estan a l'atur i de les que tenen feina, el 22,4% «són treballadors pobres», tal com els va descriure Millan, perquè els diners que cobren no els permeten cobrir les necessitats bàsiques.

Pel que fa als usuaris dels programes per pal·liar la pobresa que sí que tenen feina, el 10,3% treballa a temps parcial i només el 4,8% ho fa a temps complet; el mateix percentatge de persones que treballen sense contracte laboral.

Si es tenen en compte les característiques de les famílies que no aconsegueixen sortir de la pobresa i continuen acudint a la Creu Roja de Girona, el 90% són mares i pares amb fills a càrrec seu; el 66% dels quals són parelles, però una de cada quatre persones constitueix una família monoparental. En un 5% dels casos es tracta de dones que viuen soles, la mateixa situació en què es troba un 2% d'homes.

El retrat socioeconòmic es completa amb el contrast d'ingressos i despeses. Aquestes últimes superen l'entrada de diners en el 36,4% dels usuaris consultats, mentre que prop del 60% de les famílies han d'afrontar uns costos iguals o superiors al que cobren cada mes i un 12,5% no disposa de cap ingrés estable.

La càrrega econòmica més gran per a les persones enquestades és l'habitatge, que inclou el pagament del lloguer o la hipoteca (amb una mitjana de 215 euros mensuals) i dels subministraments de llum (53,4 euros), aigua (23,27 euros) i gas (31 euros), seguit de l'alimentació (197 euros). A més distància hi ha l'escolarització dels fills (amb una mitjana de 8,7 euros), les despeses relacionades amb la salut (7 euros) i, gairebé de manera testimonial, l'oci i el temps lliure (2 euros). D'acord amb les dades de l'Observatori, la mitjana mensual de despeses puja a 536,5 euros.

Lentitud de la Renda Garantida

En aquest punt, tant la responsable de l'informe, Pilar Millan, com el coordinador de la Creu Roja a Girona, Jordi Martori, van incidir en les traves i la lentitud amb què s'està tramitant la Renda Garantida de Ciutadania implantada pel Departament de Treball, Afers socials i Famílies, ja que només la rep el 16,6% dels usuaris de l'entitat que l'han demanat i el 43%, no. Ara bé, l'organització també ha constatat que hi ha un altre 43% que en desconeixia l'existència.

Per combatre la pobresa i especialment la seva cronificació, Millan va subratllar la importància de la inserció laboral, motiu pel qual va afirmar que el teixit empresarial ha de ser «un aliat». «Després d'una contenció enorme durant la crisi, s'ha de començar a treballar fort», va afirmar, tot apuntant que les administracions han de fer «la feina ben feta».