21 de novembre de 2018
21.11.2018

El joc de la baralla

21.11.2018 | 06:30

Un país és una cosa molt complicada, calen esforços ingents per arribar-ho a comprendre. A mi em va costar deu anys. Concretament va ser l'estiu de 1969 quan vaig decidir passejar per un camí de ronda de la Costa Brava amb una barretina que m'havia regalat la meva tia i una turista francesa es va voler fer una fotografia al meu costat al crit d'« Ah! Un vrai catalan!».

Segurament en aquella imatge hi va quedar reflectida una expressió de sorpresa que encara no s'ha esborrat del tot de la meva cara.

Aquell estiu va ser el de l'arribada de l'home a la lluna i el de la designació del successor del dictador. Recordo que el meu avi va preguntar a un conegut per aquest darrer fet i aquell va respondre el mateix que havia dit l'exrei Faruk d'Egipte a un periodista que li inquiria pel futur de les monarquies: «miri, al final només quedaran cinc reis, els quatre de la baralla i la reina d'Anglaterra». Doncs bé, a nosaltres la sota de bastos ens acabava de regalar un príncep al qual li agradaven els toros i les faldilles.

Aquell estiu va finir com tots els estius, amb núvols entintats de tardor que ens van anar guiant pel camí que ens havia de dur al canvi de dècada. Els anys setanta van començar amb la música de fons d'una nova cançó, però va haver de passar molt de temps per arribar a digerir unes quantes coses que encara ens faltaven per acabar-nos de fer una composició de lloc. Un almirall va haver de fer un salt mortal en el pati d'un convent i el ranci general es va anar fonent entre els seus propis excrements.

Jo anava canviant més ràpidament que el país, la meva mare m'havia d'allargar cada trimestre la vora dels pantalons, però la història s'escolava pels forats de les butxaques. Sense gairebé adornar-me'n del tot, vaig passar trenta anys amb un vot a la mà, d'urna en urna, mentre tot canviava perquè no canviés res.

Ja han passat gairebé cinquanta anys des d'aquell dia de la foto amb la barretina i encara em sembla no haver entès l'essencial, però ara sé segur que no havíem de continuar jugant el joc sense abans canviar de baralla, perquè les cartes estaven marcades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook