La intensa passió i activisme dels veïns de Santa Eugènia perquè no es perdi ni una engruna del patrimoni dels seus orígens com a poble ha fet que l'Ajuntament de Girona hagi decidit retirar una gran llosa nummulítica del 1752 de la vorera de davant del número 22 del carrer de Baix.

Durant molt de temps, diversos veïns, com Núria Nogareda i Xevi Martínez, havien alertat de l'existència d'aquesta pedra amb diverses inscripcions i que, en formar part d'una vorera molt baixa, a més de vianants hi passaven les rodes de cotxes quan aparcaven. Des del portal web Eldimoni.com es va insistir en la necessitat de preservar aquesta llosa.

Les brigades municipals van retirar ahir la pedra, que té unes dimensions aproximades de 2,30 metres de llargada, 55 centímetres d'alçada i 23 centímetres de profunditat, amb un pes d'uns 700 quilos.

A la llosa hi ha gravada una creu, una data (19 de maig de 1752) i uns noms (Quirch i Jaume Vilar), fet que fa pensar que podia ser la llinda d'una casa (la part superior d'una antiga porta) corresponent al barri vell de l'antic poble de Santa Eugènia. La darrera tasca es va haver de fer amb l'ajuda d'una grua.

Investigant documents

Manel Mesquita un dels grans defensors de la protecció de la llosa, va explicar ahir que han estat investigant diversos documents de diferents arxius i que molt probablement correspon a un habitacle que funcionava com a taller-magatzem a sota i seria propietat d'una família originària de Bescanó.

Ahir, en extreure la gran llosa, va sortir una altra pedra, just al costat, amb una forma similar a la de pedres de portes molt properes, tal com va explicar Mesquita amb il·lusió. Això reforçaria la seva investigació.

De forma provisional, la pedra es dipositarà a l'escola Montfalgars a l'espera de consensuar el destí final amb l'Associació de Veïns i Veïnes de Santa Eugènia. A l'escola, amb la col·laboració de l'historiador amateur Jaume Prat, s'espera treure-li utilitat per explicar de manera didàctica alguns aspectes de la història de Santa Eugènia.

Ahir, l'activista i expresident de l'entitat, Ramon Macaya, tampoc es va voler perdre l'extracció de la llosa. Tampoc l'alcaldessa, Marta Madrenas, ni el tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Mobilitat i Via Pública, Joan Alcalà. «L'actuació d'avui no hagués estat possible sense la implicació de la ciutadania i el veïnatge de Santa Eugènia, que sempre ha mantingut l'ànim de preservar la pròpia identitat i gràcies a la qual podem preservar i difondre part del nostre patrimoni»,va explicar Marta Madrenas.

Els veïns voldrien que la pedra de grans dimensions quedés permanentment visible en algun punt proper del punt on s'ha extret. Això sí, elevada i subjectada adequadament i amb un codi QR que detalli tota la informació possible sobre la pedra i el seu origen.

Entre els llocs proposats on col·locar la llosa, en alçada, pel denominat «Comitè de la pedra 1752», lligada a l'Associació de Veïnes i Veïns del barri, hi ha la plaça de la Solidaritat. En concret, a la façana de l'antiga casa de l'encarregat de la fàbrica Marfà, al final del carrer, que actualment forma part de l'Espai Marfà i està a tocar de Can Ninetes. És la possibilitat que, segons sembla, més agrada.

Un altre punt plantejat pel comitè és a la plaça Leo Juher, que correspon a l'antic solar del vell cementiri de Santa Eugènia. El tercer espai és a la denominada plaça del Poble. Aquí es proposa la façana lateral esquerra de l'entrada d'una botiga de menjar ­preparat.