31 de octubre de 2018
31.10.2018
L'Empordà

Els Diables defensen la cultura popular com a motor de canvi

Reivindiquen el paper de les entitats i volen que se les tingui en compte. Madrenas recorda els independentistes presos mentre que PP i Ciutadans demanen que es retirin les pancartes que en demanen l´alliberament

31.10.2018 | 06:30
Els Diables defensen la cultura popular com a motor de canvi

El foc i el soroll van ser els protagonistes ahir del pregó de les Fires de Girona, en què els Diables de l´Onyar van reivindicar la cultura popular i el paper de les entitats a la ciutat. «La cultura popular és un reflex de com som i com voler ser, i reivindiquem que aquest és un valor que cal cuidar i promoure», van demanar els Diables davant d´una plaça del Vi plena, com sempre, de gom a gom.
L´actualitat política va tornar a tenyir el pregó de Fires. L´alcaldessa, Marta Madrenas, va tenir un record per als líders independentistes empresonats, i va confiar «que aviat puguin estar aquí amb nosaltres». En canvi, PP i Ciutadans van mostrar el seu rebuig a les pancartes a favor de l´alliberament dels presos que es poden veure a espais com la façana de l´Ajuntament o La Copa, i van demanar que es retirin.
Més enllà d´això, els encarregats de donar el tret de sortida a les Fires van ser els Diables de l´Onyar, que enguany celebren el seu 30è aniversari. Uns Diables que estan íntimament lligats a les Fires ?cada any s´encarreguen de fer el correfoc i l´anella de foc inaugural? i que es van mostrar molt agraïts a l´Ajuntament per deixar-los ser «per un instant la veu de Girona» a les festes de la ciutat.

El paper de les entitats
«El foc ens uneix i al seu voltant neixen històries i projectes que donen sentit a les nostres vides», van assegurar els Diables, que van reivindicar el paper que han de tenir les entitats dins de la ciutat: «La societat està canviant i des de l´infern pensem que les entitats i les seves inquietuds han de ser l´espurna que encengui el món», van indicar. Per això, «amb el foc a la mà», van reclamar a les institucions que «reconeguin la cultura popular com el que és: un motor dels canvis que volem a les nostres ciutats». De fet, van assegurar que els «crema el cor» cada cop que veuen la ciutat «reduïda a un producte al servei de les carteres d´un o altre color».
Els Diables van garantir que la colla està més viva que mai. De fet, alguns dels seus membres no van poder assistir al pregó perquè precisament estaven a la barraca de La Copa, a punt per disparar l´anella de foc o ultimant els preparatius del correfoc, que s´havia de fer avui però que s´ha posposat fins dissabte vinent per la previsió de pluja. Tot i això, aquests Diables «escampats» per la ciutat van aparèixer en pantalla gegant per saludar i formar part també del pregó.
A continuació van agafar el micròfon els Diables més veterans, que van recordar que van néixer, precisament, per denunciar el mal estat de l´Onyar, un riu ple de brutícia del qual van sortir les primeres bèsties que «escopien foc i suaven espurnes». A continuació, van desgranar algunes de les millors anècdotes dels seus inicis, encarregant material pirotècnic des d´una cabina telefònica en una Girona «sense ciclistes i amb molt pocs independentistes».
«Han passat anys, bèsties i generacions senceres que han deixat empremta en el teixit associatiu de la ciutat», van recordar, tot assegurant que ara fins i tot han pogut crear «Els Trons de l´Onyar», amb 40 petits diables que estan «on fire» i compromesos a seguir amb el que s´ha convertit en tota una tradició a la ciutat.

Bengales enceses
Tot seguit, els Diables van convidar tots els gironins a unir-se a la festa: «Enceneu les bengales, feu foc i soroll, torneu-vos bojos, sigueu diables per uns dies, poseu-vos les banyes i enceneu el foc que porteu dins», van demanar al públic. Els assistents van respondre encenent les bengales i il·luminant així la nit gironina mentre esperaven la sortida de l´Àliga Reial, que va fer el seu majestuós ball al mig de la plaça.
A continuació el van seguir els balls dels capgrossos ?amb la Marieta de les Cols, que estrenava vestit? i els gegants de la ciutat. Prèviament, a la tarda, quatre cercaviles en les quals havia participat la faràndula de tota la ciutat havien omplert els carrers de música i dansa. Totes elles havien sortit de punts diferents i es van trobar a la plaça de Catalunya, des d´on van anar conjuntament fins a la plaça del Vi. Els més petits, doncs, es van poder apropar a la Nimfa del Rec i el Dimoni, els gegants de Santa Eugènia; la Carmen i en Benet, els gegants de l´Esquerra del Ter; la Mula Baba, els dragolins, el Beatusaure i en Gerió.
Acabats els balls de plaça, els canons es van disparar un any més per llançar les mosques de Sant Narcís ?entre les quals hi havia camuflats enguany alguns capgrossos que sumen punts per a la festa dels Quatre Rius?, es va sentir el retrò de coets i es van encendre les anelles de foc situades als barris de Montjuïc, Pla de Palau-Sant Pau, Taialà, Santa Eugènia, Sant Narcís, Pont Major i Font de la Pólvora. Les Fires quedaven oficialment inaugurades i s´allargaran fins al 4 de novembre, quan el foc ?amb els castells d´artifici? serà també l´encarregat de cloure-les.


Compartir a Twitter
Compartir a Facebook