28 de octubre de 2018
28.10.2018
L'Empordà

Temps de Girona

28.10.2018 | 06:30

Ho diu la Bíblia i és veritat, hi ha un temps per a cada cosa. Hi ha un temps de plantar i un temps de collir, un temps de riure i un temps de plànyer, hi ha el temps de les cireres, el temps de la sega i el temps de la verema. Però a més també hi ha un temps que comença per Sant Narcís i que acaba amb la diada de Tots Sants, un temps en què els arbres de la Devesa es preparen per deixar anar tota la seva càrrega ocrosa damunt dels firaires i dels gironins en general, un temps en què l'aigua dels rius s'espesseeix com la crema dels xuixos i el cel plora llàgrimes de fang entre els campanars i els jardins secrets.

Girona és la ciutat dels setges de Galdós, la ciutat dels records de Josep Pla, la ciutat dels somnis de Narcís Comadira, és el paradís perdut de Narcís-Jordi Aragó i la ciutat del perdó i de la llengua recuperada de Modest Prats. Girona és el rostre d'alabastre d' Ermessenda, esculpit per Guillem Morei i exaltat per George Steiner. Girona és la ciutat on va néixer Francesc Eiximenis, on va viure Bonastruc ça Porta, és la ciutat que van construir Pere Sacoma i Rafel Masó, és la que retratà Prudenci Bertrana i Miquel de Palol, i la nova ciutat que imprudentment somià Carles Rahola.

Girona és la ciutat de boira grisa en la qual tocà viure a Just Casero i la que va triar per morir Mercè Rodoreda. És la ciutat que acull el millor restaurant del món i per on desfilen els Manaies damunt d'humides llambordes. És la ciutat de les mosques de Dalí i la que pintà Santiago Rusiñol, la que va acolorir durant 23 anys Quim Nadal amb pinzell d'historiador i la ciutat que acomiadà Carles Puigdemont –amb una victòria poètica de l'equip local contra el Real Madrid– abans d'haver de sortir cap a l'exili.

És aquesta ciutat, assetjada per quatre rius i per oceans de memòria, que durant uns dies celebra el seu temps, un temps que unta les pedres amb l'oli miraculós de la vida. Durant aquests dies de Fires els gironins comprenen que, més enllà de tot el que es pugui dir, el seu destí està brodat –amagat en el cor de pedra de la seva seu– en un tapís que descriu i explica l'inici i la fi del món.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook