Llums apagats, carrers a les fosques, estranyes criatures increpant els vianants de Girona i, de cop i volta, la ciutat s´encén amb les guspires dels Diables de l´Onyar. Des de fa exactament 30 anys, els espectacles de la colla gironina il·luminen les Fires i Festes de Sant Narcís. Una efemèride que no passarà desapercebuda aquest any a les festes, on la colla tindrà un paper destacat inaugurant la Festa Major amb el pregó i oferint, el dissabte 27 d´octubre, un correfoc que rememorarà l´extensa trajectòria dels Diables.
L´entitat gironina va néixer el 1988 arran de la inquietud d´una quinzena de naturalistes per organitzar un correfoc a Girona i, a la vegada, denunciar a través d´aquest espectacle el mal estat en què es trobava el riu Onyar. «D´aquí el nom de la colla», explica Ferran Casaponsa, membre actual dels Diables de l´Onyar.
Per fer realitat el primer correfoc a Girona, el grup va comptar amb l´ajuda de Tripijoc, l´entitat cultural pionera a la ciutat en la introducció del foc dins d´un espectacle. Nascuda el 1978, aquesta agrupació gironina es dedicava a organitzar cercaviles, conferències i xerrades de divulgació cultural i espectacles teatrals.
Aquesta connexió de la colla amb Tripijoc ha caracteritzat i identificat les actuacions dels Diables de l´Onyar. «Més que fer un correfoc, nosaltres fem un espectacle teatral amb foc. Dediquem moltes hores a crear el guió dels nostres números perquè tinguin un argument», explica Casaponsa.
El principal fil conductor dels xous són les bèsties, les figures de foc que formen part de la indumentaria de la colla. El grup va néixer sortint del riu Onyar, és per aquest motiu que les primes bèsties que es van confeccionar eren diferents animals marins: mantes, petxines, la Cargolina i eriçons de mar. Totes elles fetes de fibra de vidre.
Al llarg de la trajectòria dels Diables de l´Onyar, aquestes bèsties han anat evolucionant deixant enrere el riu. «Fa uns 15 anys, la colla va començar a treballar amb la canya com a material de fabricació de les noves bèsties: els espermatozous i el bou», explica Casaponsa. La tribu dels Diables de l´Onyar va seguir evolucionant amb un nou material: el ferro. La colla va començar a crear a partir del 2010 noves figures a partir d´aquest material. D´aquest procés van sorgir les rodes.
«Encara conservem algunes de les primeres bèsties que vam fabricar. Aquestes, però, només les treiem en correfocs especials com serà el d´aquestes Fires de Girona, que celebrem els 30 anys de la colla», explica Xevi Escatllar, membre veterà dels Diables de l´Onyar.
En els últims anys, la colla ha optat per crear figures que segueixen la forma del cos humà. És el cas dels homes mistos (uns cascs de moto del qual surten diferents punxes carregades de foc), ales i cues de foc o rodes lligades al cos que van girant. Per confeccionar aquesta indrumentària han utilitzat diferents materials però li han donat un pes imporant al ferro. És el cas d´Hidra, una bèstia de ferro que té set caps amb diferents cercles concèntrics que giren en sentits contraris impulsats per la pirotècnia.
L´evolució dels Diables de l´Onyar també s´explica a través dels membres que han anat formant part la colla. Els primers diables, relacionats amb el món ecologista i naturalista, buscaven amb els seus espectacles denunciar l´estat del riu, mentre que després els van seguir una generació més punk. Ara, la major part dels membres formen part del món del lleure i associactiu.
Una cinquantena de persones configuren la colla dels Diables de l´Onyar. «Hem tingut moments díficils on només erem 20 persones i la colla ha estat a punt de desaparèixer», explica Escatllar. «Sempre, però, s´ha aconseguit fer el correfoc de Girona», afegeix.
