Han robat la senyera amb estrella gegant que onejava en els Jardins de Vicenç Albert Ballester i Camps. Han furtat la bandera i han malmès la placa amb el nom del carrer, i la placa que explicava que a Ballester se li atribueix la creació de l'estelada. Tractant-se d'un símbol independentista, m'atreveixo a suposar amb encert la ideologia dels vàndals.

Una mica semblant al penques que van enganxar els vigilants amateurs que vetllaven per la integritat del muntatge amb cadenes que es va instal·lar a la llera de l'Onyar, a tocar de la plaça de Catalunya de Girona. Sembla, com demostra un vídeo domèstic distribuït per la xarxa, que el nano va fer l'acte valent de baixar al riu per sabotejar la performance independentista. Però el van enganxar. I va haver de fugir amb la cua entre les cames fins que la policia municipal el va interpel·lar.

Sembla, doncs, que vivim en una mena de teatre demencial a casa nostra. Mentre els d'un costat se les empesquen totes per veure qui fa l'exhibició més absurda, grotesca i desmenjada, per tal de fer visible la tensió entre Catalunya i Espanya, els de l'altre juguen a veure qui la fa i la té més grossa, a l'hora de fer malbé el rastre de l'independentisme a la ciutat. I només és el principi. S'auguren temps complicats.

No ajuda gens llegir les proclames infectades de bilis per part de mòmies polítiques locals que viuen d'un passat amarat de corrupcions i servituds. Ni els escrits incendiaris de qui hauria de dedicar-se a explicar com és el món i no de revisar-lo per adaptar-lo a la seva realitat. Ara m'he passat amb això d'escrits incendiaris. D'acord. Ho sé. Però ja m'enteneu.

No em preocupa que prenguem mal. Més aviat em molesta pensar que el prendrem fent l'idiota i no per defensar causes justes. Ara que la ciutat està vestida de teatre, del bo, ens caldria un nou argument, nous actors i millor director d'escena, de repartiment i sobretot d'obra. Perquè no hi ha pitjor mort que caure fent el ridícul lluny del camp de batalla. Els uns i els altres.