21 de octubre de 2018
21.10.2018

Un segle del postre gironí per excel·lència

21.10.2018 | 06:30

asta de full, crema i sucre. Aquests són els tres ingredients imprescindibles per fer un bon xuixo, el postre gironí que s'ha convertit en tot un emblema de la ciutat. Un dolç que enguany està d'aniversari, ja que celebra el seu primer segle d'història. Per a commemorar-ho, l'Ajuntament de Girona ha organitzat l'Any del Xuixo, amb l'objectiu de reivindicar i difondre aquest postre «sense nostàlgia», tal com va assegurar el comissari de l'Any, el periodista Salvador Garcia-Arbós. Un dels primers actes serà la col·locació d'una placa commemorativa al carrer Cort Reial número 15, on se situava l'antiga pastisseria Puig. Va ser allà on Emili Puig Burch, juntament amb un ciutadà francès que de tant en tant treballava a l'obrador, va crear el xuixo. Segons Garcia-Arbós, tot i que no se'n sap la data exacta, tot apunta que hauria estat durant el 1918, en acabar la Gran Guerra.


els orígens

Segons explica la seva besneta, Cati Salamià, Emili Puig Burch, nascut a Girona el 24 de maig de 1875, va començar com a aprenent de pastisser al carrer Sant Francesc, treballant en el negoci d'un seu oncle. Més endavant va tenir un quiosc de dolços a la plaça de Sant Agustí i finalment va comprar un local al carrer de la Cort Reial número 15, on va establir la Pastisseria Puig. Salamià recorda que el seu obrador, d'on sortien tot tipus de delícies, va atraure nombrosos pastissers de Girona i província que hi van anar a aprendre l'ofici.


un francès misteriós

La família Puig explica que la creació del xuixo va anar de la mà d'un pastisser francès, del qual no se sap el nom, que hauria ajudat Emili Puig a crear la recepta. Garcia-Arbós apunta que podria ser un desertor de la Gran Guerra que va anar a parar uns dies a Girona, mentre que Cati Salamià assenyala que era un rodamón, un bohemi, que de tant en tant aterrava a l'obrador per treballar i s'allotjava a casa d'Emili Puig.

Hauria estat en una d'aquestes visites que hauria ajudat Emili Puig a crear la recepta del xuixo de Girona. De fet, Salamià apunta que el mateix nom és d'ascendència clarament francesa, i que podria ser un homenatge a l'estimada: en francès, « ma petite choue» significa «la meva petita col».

Malgat la creació del xuixo, aquest no va esdevenir en un primer moment l'estrella de la pastisseria. Al número 15 de la Cort Reial es van continuar fent tot tipus de dolços fins l'any 1967, en què el negoci va abaixar les seves persianes. La nissaga, però, va continuar de la mà de dos dels tres fills d'Emili Puig, Francesc i Joan, que també es van dedicar a la pastisseria.


la continuació

El fill gran d'Emili Puig, Francesc, va obrir al carrer de l'Argenteria una altra famosa Pastisseria Puig, ubicada en un local singular on avui dia es poden comprar els gelats i turrons de la Xixonenca. Des d'allà, va continuar la nissaga pastissera -i la venda de xuixos- de la mà de Francesc i posteriorment el seu fill, Xavier. Assumpció Puig, la filla de Xavier, recorda que el xuixo, amb una bona pasta i una bona crema i sense ser oliós, «agrada molt perquè se't desfà a la boca». De la mateixa manera, assenyala que és una pasta «per a cada dia», és a dir, que no té una festivitat concreta associada, com ara els panellets o els brunyols. La Pastisseria Puig del carrer de l'Argenteria va tancar el 1993.

Per la seva banda, el segon fill d'Emili Puig, Joan, va obrir un local a la Rambla, que va començar com a pastisseria però que ràpidament va ampliar el negoci fins a vendre tot tipus de queviures. L'any 1972 en va agafar les regnes la seva filla, Montserrat Puig, fins que la família va tancar el negoci de la Rambla l'any 2002 per obrir La Noucentista, botiga de queviures especialitzats situada al carrer Migdia, segons indica Cati Salamià, filla de Montserrat.


el reconeixement

La popularitat del xuixo es va anar estenent pel boca-orella i cada cop més pastisseries en van començar a elaborar. Tot i això, les dues besnetes de Puig, Assumpció Puig i Cati Salamià, coincideixen en assenyalar que un punt d'inflexió va arribar l'any 1992, quan l'Ajuntament de Girona va dedicar una publicació de Fires a aquest dolç i el va donar a conèixer a gran escala. «Ens va agradar molt, perquè van parlar amb el meu pare, que va explicar com es feia el xuixo, i va ser una manera de reconèxer que un dolç tan típic de Girona havia nascut en la meva família», assenyala Assumpció Puig.


la commemoració

Ara, l'Ajuntament ha decidit commemorar el centenari de la creació del xuixo amb la celebració de l'Any del Xuixo. Dimarts a la tarda s'instal·larà la placa al número 15 de la Cort Reial, però un altre dels grans actes tindrà lloc al Fòrum Gastronòmic, on el 18 de novembre se celebrarà un concurs internacional per trobar «El Millor Xuixo del Món». L'objectiu és que arribi a tenir un ressò similar als concursos que premien els millors croissants, que han contribuït a popularitzar-los. Altres activitats previstes, i que s'aniran donant a conèixer en els propers mesos, inclouen cursos per aprendre a fer xuixos als centres cívics, exhibicions de cuina, publicacions promocionals i el compromís d'oferir xuixos en les celebracions oficials de l'Ajuntament. Les dues besnetes d'Emili Puig es mostren molt agraïdes al consistori per la iniciativa.


el futur

Malgrat que el xuixo gironí està farcit de crema, en els darrers anys se n'han creat altres versions, com la de xocolata o la de formatge fresc. A banda de la Pastisseria Puig, l'han popularitzat també altres pastissers com Julià Castelló o locals com Can Tornés, Can Boix o Forn Montserrat, entre altres. Fins i tot n'han sortit versions d'allò més insòlites, com el de tàrtar de calamar elaborat pel xef andalús Ángel León. A més, s'ha popularitzat arreu de Catalunya: segons explica Garcia-Arbós, a Barcelona hi ha una producció important, mentre que a Badalona tenen el nom de «tornemis» i a la Catalunya Nord són «banyetes de crema».

Ara, l'Any del Xuixo vol reivindicar el postre gironí més universal però sense mirar enrere, sinó endavant. Malgrat que, tal com explica Garcia-Arbós, la iniciativa ha servit perquè alguns pastissers s'hagin animat a recuperar receptes antigues, les noves tecnologies permeten fer xuixos més saborosos i sans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook