legeixo amb certa curiositat el titular que explica que un grup de veïns del carrer Barcelona, de Girona, s'han posat en peu de guerra per una carpa de circ que s'ha instal·lat a la cruïlla amb el passeig d'Olot. Un muntatge aixecat en un solar de propietat privada i pagat, com diu la mateixa notícia, amb calerons privats.
Francament, primer de tot, penso que és una notícia humorística. En tractar-se d'una mena de circ, de seguida penses que tot és un muntatge per fer promoció de l'espectacle. Però no, no. Resulta que de broma no en té res. Que la cosa és seriosa. Que aquests veïns es queixen i s'organitzen de debò. Fins i tot abans que s'hagi acabat de construir tota l'estructura i que hagi provocat el primer possible problema de convivència.
I recordant episodis dels darrers anys, què dic anys, segles, m'adono que els gironins tenim una especial habilitat a avançar-nos a tot, inventant problemes on no n'hi ha. Per tant, convertint en problema l'assumpte mateix. No sé si m'explico. Que es digui que segurament, segurament, la carpa de circ no està prou insonoritzada abans que s'hagi fet la primera prova de so, o que segurament, segurament, provocarà embussos i caos circulatori és tenir ganes d'un protagonisme innecessari. I el més interessant de tot és que sembla que el grup de queixa s'associa i busca el suport d'un advocat per tal d'afrontar el greuge. Abans que el greuge existeixi, és clar. D'això se'n diu guerra preventiva.
Parlar de caos circulatori i de sorolls en aquesta zona de la ciutat per una carpa multicultural, abans que arrenqui, precisament en aquesta zona de la ciutat, és poc menys que ridícul. Com és que no es van organitzar ni alçar quan els seus veïns de l'altre costat de via patien, i segueixen patint, el nyap del parc Central?
Als gironins ens agrada fer malbé les novetats. És una mena d'esport local. I quan no sabem què dir argumentem que són lletges. Sense mirar-nos al mirall abans. Com diria l'acudit, de circ n'hi ha més a fora que a dins, segurament. Segurament.
