Dimecres passat, el dia que el Parlament de Catalunya tornava a l'activitat després de mesos tancat amb l'excusa (perfecta) de la histèria política nacional -sinònim, en el cas que ens ocupa de «catalana»-, Salt (capital!) figurava en l'ordre del dia, més concretament en el de la Comissió d'Interior, que s'ocupa, en termes molt genèrics, de parlar de policies i de delinqüents. La culpa, del txa-txa-txa: el Grup Parlamentari de Ciutadans, que proposava aprovar una resolució -vagi per endavant que la gran majoria de resolucions que aprova la Cambra es queden en tristos brindis al sol- a favor de destinar més mossos d'esquadra a la perifèria de l'Àrea Metropolitana de Girona. En l'exposició de motius, els diputats arrimadistes, entre ells el nostrat Jean Castel Sucarrat, es carregaven d'arguments per defensar la iniciativa: «el nombre d'intervencions per casos delictius al municipi ha augmentat un 27,3% el 2017, sense comptar les dades de la memòria anual dels Mossos d'Esquadra», recorden d'entrada. Més: a Salt hi ha «52 agents de la policia local i 35 dels Mossos», i els últims «també presten servei a diferents municipis» i es preveuen «casos de pas a segona activitat -agents que passen a fer feines administratives- i de jubilacions» en una comissaria «de districte» que és «inoperativa a partir de les 22 hores, de manera que els ciutadans que necessiten denunciar un delicte són redirigits a la comissaria de Vista Alegre, a Girona».
Els blocs de sempre
Davant d'això, la proposta de resolució de Cs recomana: «incrementar el nombre d'efectius dels Mossos d'Esquadra» a base d'«efectius procedents de les noves promocions»; engegar «de forma immediata» un «operatiu especial de policies en col·laboració amb els diversos cossos i forces de seguretat de l'Estat» i dissenyar un pla de coordinació entre Mossos, Guàrdia Civil i Policia Local. Resultat de la votació: empat a 10 vots a favor (Cs, socialistes, comuns i PP) i 10 en contra (JxCat i ERC). Constitucionalistes versus independentistes, l'enèsima repetició d'un guió escrit.
Ni acord, ni desacord
Esquerra, precisament, governa, en coalició amb Independents per Salt-CUP, Salt (capital), i gestiona l'àrea de Seguretat, que recau en Toni Vidal. Juntament amb JxCat, els republicans van presentar tres esmenes al text redactat per Ciutadans: per exemple, «estudiar la necessitat d'incrementar el nombre d'efectius dels Mossos» i no pas incrementar-los i punt, com suggereixen els d'Albert Rivera, i «mantenir un nivell adequat de col·laboració» amb els altres cossos policials (és a dir, res d'operatius especials immediats). En altres paraules: no hi ha pressa perquè la situació, en contra del que sosté Castel Sucarrat, no és alarmant. No hi va haver acord a efectes pràctics, ni tampoc desacord en una qüestió, la seguretat, altament sensible en una població summament complexa. En contra del que acostuma a passar en aquests casos, el president de la comissió, Matías Alonso, no va exercir el vot de qualitat, que hauria decantat la balança a favor dels partidaris de posar més policies a Salt (capital) ipso facto. El Parlament no s'escapa de la histèria política pàtria -ans al contrari, sovint n'és promotor- i ara viu pendent de la suspensió sí, suspensió no dels diputats processats en la causa, valgui la redundància, contra el «procés»: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Jordi Sánchez. «He ajornat la decisió de dirimir l'empat ocorregut (...) i de proclamar el resultat de la votació fins al moment que la presidència de la comissió tingui coneixement fefaent de l'acord de la Mesa del Parlament en virtut del qual es doni compliment íntegre al requeriment del Tribunal Suprem de suspendre els diputats encausats». En tot cas, la decisió sobre la suspensió dels diputats s'ha de prendre avui.
El Parlament, que ha aprovat mocions a favor d'una «universitat per a tothom i sense precarietat» (22/05/2017), i no és broma; sobre «les polítiques públiques respecte als aliments que fan emmalaltir» (10/11/2016); «contra la crisi econòmica» (3/07/2008) i sobre «la música cantada en català» (6/02/1997), desa al calaix la resolució sobre els Mossos a Salt fins que es resolgui un nou embolic de la política contemporània feta en català (excepte per Cs, formació més partidària de la llengua espanyola). Al Parlament, dimecres, es va celebrar un debat en comissió que, conegut el guió, bé tindria cabuda en la progamació del festival de teatre Temporada Alta, que en l'edició de 2018, ves per on, presenta l'obra Calla, Hamlet, Calla, que gira, ves, al voltant de la llibertat d'expressió.
CORRECCIÓ: Per error, en l'article s'afirma que el president de la Comissió d'Interior, Matías Alonso, disposa de vot de qualitat en aquest organisme. En realitat, el debat sobre la proposta de destinar més Mossos d'Esquadra a Salt es decidirà a partir de la ponderació de vot dels grups, que atorga més o menys pes en funció del nombre de diputats de cadascun.
