Una iniciativa ciutadana pel dret a l'habitatge a Girona pretén obrir un «intens debat social» a la ciutat sobre aquesta temàtica. Els impulsors, amb l'aval de la CUP-Crida per Girona, acollint-se a la normativa municipal que defineix aquesta eina participativa, han de recollir un 1% de firmes dels empadronats a la ciutat de Girona majors de 16 anys. El càlcul és de poc més de 800 suports. No obstant, estan convençuts que superaran el miler. La idea és que, un cop es tinguin les signatures, s'hagi de debatre a l'Ajuntament un seguit de punts vinculats a l'habitatge i aplicar mesures per pal·liar diferents problemàtiques. La iniciativa haurà de passar diferents tràmits i pot acabar passant per la Junta de govern Local i pel ple municipal.

Un dels impulsors, Marc Puntunet, va indicar els cinc principals punts que s'han de posar sobre la taula. Ampliar el parc públic d'habitatge; impulsar una moratòria de pisos turístics; sancionar l'ús anòmal de l'habitatge; crear incentius al lloguer a petits propietaris a través de la borsa municipal o d'entitats socials; i, finalment, crear un observatori de l'habitatge. «Calen solucions participatives o consensuades», va dir Puntunet, que va afegir que ara hi haurà «l'oportunitat de debatre-les entre tots».

La recollida de firmes es farà de forma itinerant, en punts amb molta concurrència així com en ateneus i centres cívics. Avui, per exemple, a les deu del matí, se'n recolliran al mercat de Can Gibert del Pla. S'espera que la campanya rebi el suport d'altres entitats, com ara la PAH Gironès o la plataforma Més Barri, Menys Pisos Turístics, entre d'altres. Un dels grans objectius que han de sorgir d'aquesta iniciativa, segons va explicar Adrià Plazas, un dels altres impulsors de la campanya, és «aconseguir que l'Ajuntament de Girona aprovi el Pla Local de l'Habitatge que hi ha pendent des de fa anys». «No quedar-se en un simple pacte, com hi ha ara», va explicar. Aquest Pla hauria de tenir un calendari i recursos econòmics, a més d'estar coordinat amb altres administracions, per anar executant diferents mesures.

Reguitzell de dades

Plazas va relatar un seguit de dades per deixar palesa la importància d'obrir un debat social en el context d'una «autèntica situació d'emergència habitacional» amb «vulneracions creixents del dret a un habitatge digne». Va destacar xifres com els 1.161 desnonaments el 2017 a les comarques gironines per no poder afrontar el cost del lloguer; i 823 més per no poder assumir les quotes de la hipoteca. També va remarcar el fet que avui hi hagi 1.122 habitatges buits al municipi de Girona, els més de 600 pisos turístics que hi ha a la ciutat en comparació amb els 39 que hi havia el 2013, o els 687 euros mensuals de mitjana que costa un pis de tres habitacions a Girona. En aquest sentit, va ressaltar que en tres anys el preu dels pisos de lloguer han pujat una mitjana d'un disset per cent quan, com va dir, els sous no han pujat un disset per cent.

Adrià Plazas va explicar que hi ha dades que assenyalen que els catalans dediquen un 40% del sou a despeses vinculades a l'habitatge, quan l'ONU recomana que no se superi el 30%.

Finalment, va denunciar, com ja havia fet la CUP fa uns dies, que el consistori gironí s'hagi hagut de gastar 10.094 euros en lloguers de pisos turístics i 13.049 euros més en hostaleria només el primer semestre del 2018 per afrontar la situació davant la insuficiència de l'actual parc públic d'habitatge.