Un dels temes més calents sobre la taula i que ha crispat més la relació entre el govern espanyol i l'Ajuntament de Girona són les obres del TAV a la ciutat i la manca de compensacions per part d'Adif i el Ministeri de Foment. En una entrevista, el subdelegat va respondre, sobre el llistat de greuges elaborat pel govern local, que estan oberts a parlar-ne. A més, va considerar factibles moltes de les compensacions sobre la cessió de terrenys i va avançar que estudiaran el pagament d'alguns projectes pendents. Amb tot, veu «difícil» poder compensar els veïns del barri de Sant Narcís per les molèsties causades durant les obres i creu que no hi ha instruments legals que els permetin fer aquestes ajudes econòmiques, però en cap cas va tancar la porta a parlar-ne.

Vol desencallar el nou Arxiu

En un altre ordre d'assumptes relacionats amb la ciutat, un dels objectius que s'ha marcat Bramon de cara als dos anys que té per endavant abans no arribin les properes eleccions generals, és poder desencallar les obres del nou arxiu provincial. De fet, el subdelegat va assegurar que ha demanat al diputat del PSC al Congrés, Marc Lamuà, que esbrini «quin és l'obstacle» que no permet tirar endavant unes obres enrocades des de fa anys.

De moment, Bramon va recordar que hi ha una partida de 100.000 euros als pressupostos generals dedicada a aquest nou edifici. Tot i reconèixer no ser suficient per començar les obres, si que creu que pot ser un primer pas per poder acabar el projecte i poder arribar al 2019 amb tot a punt per engegar els treballs.

En un altre ordre d'assumptes relacionats amb la ciutat, el subdelegat va parlar sobre la nova plaça de l'U d'Octubre del 2017. Bramon hauria preferit «un altre espai» on ubicar la plaça en comptes de fer-ho a la de la Constitució. El subdelegat va dir entendre «que hi hagi gent» que vulgui un espai dedicat al referèndum, però li sap «molt de greu» que la ciutat escollís rebatejar «l'espai de la Constitució». Ara veu «difícil que es trobi un altre espai» per commemorar la Constitució, tot i que es va mostrar a favor que es pugui tornar a posar el nom de la Carta Magna a un carrer o plaça.

De tota manera, va recordar que les competències per al nomenclàtor recauen a mans municipals i, per tant, ell respecta qualsevol decisió que es prengui en aquest sentit. Igualment, el subdelegat respecta que cada municipi triï un lloc on ubicar aquest memorial de l'1-O, sempre que es faci amb el consens necessari.

Sobre la relació amb l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el subdelegat va reafirmar la seva voluntat de «col·laboració» entre administracions. De fet, va insistir que el seu paper «és ajudar al màxim a millorar les relacions» entre el govern espanyol i la ciutat.

«Preferiria que no hi hagués vetos»

D'altra banda, també es va referir al trencament de relacions institucionals que després de l'1-O l'alcaldessa va fer amb l'Estat. Un trencament que ara, amb l'arribada dels socialistes i la marxa d'Enric Millo, s'ha suavitzat, tot i que el veto es manté per a la Casa Reial. Bramon va dir que «preferiria que no hi hagués aquests vetos, però això no vol dir que sigui un obstacle per arribar a acords» en determinats temes de la ciutat.

La pintada de la subdelegació, «un acte gravíssim i intolerable»

Finalment, el subdelegat va afirmar que la pintada de groc de l'edifici de la subdelegació va ser «un acte gravíssim i intolerable». L'acte es va produir el 25 de març quan el col·lectiu La Forja va reunir-se davant de l'edifici i en va pintar part de la façana de groc.

Durant la protesta es va despenjar la bandera espanyola que onejava al costat de l'edifici. El col·lectiu va justificar la protesta com una manera de «passar a l'acció» davant l'empresonament de membres del govern. Tot i aquest incident, Bramon va assegurar que prefereix «jugar cap al futur i passar pàgina» dels incidents per tal d'intentar calmar la tensió.