L'Arxiu municipal de Girona incorpora documentació personal de qui va ser alcalde de la ciutat entre el 1937 i el 1939, durant els darrers anys de la Guerra Civil. En total són 39 unitats documentals localitzades per la Fundació Josep Irla a l'Argentina, on van continuar vivint les filles de Pere Cerezo. Un cop acabada la guerra, Cerezo juntament amb la seva segona dona i dues filles, va emprendre el camí de l'exili que el va portar primer a França i després a l'Argentina, el país on havia nascut. El director de la Fundació Josep Irla, Josep Vall, va explicar ahir que Cerezo va arribar a Girona quan tenia 6 anys i sempre va exercir de gironí de «soca-rel». De fet, un cop exiliat a l'Argentina va ser president del casal de Catalunya de Buenos Aires i va formar part de la comissió organitzadora dels Jocs Florals. L´alcaldessa, Marta Madrenas, va destacar els «valors republicans» que van impregnar Cerezo.

La documentació de Pere Cerezo va viatjar amb ell i part de la seva família des de Girona fins a l'Argentina, on es va haver d'exiliar. Segons el cap del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions, Joan Boadas, ressegueix diferents períodes, des de la Segona República a la Guerra Civil i la marxa a l´exili via França. Hi ha reflexions autobiogràfiques manuscrites, documentació com el passaport argentí que li van expedir a França per marxar cap a l'Argentina o el carnet de diputat al Parlament. «No és molta documentació en quantitat però sí en qualitat», va explicar Vall.

La documentació estava en mans dues filles de Cerezo que van marxar amb ell i la seva segona esposa a Argentina. Ja fa uns anys, la Fundació Josep Irla va contactar amb les hereves i van començar a marcar els passos per aconseguir que aquest patrimoni documental tornés a Catalunya.L'historiador Jordi Galí està acabant de preparar un llibre sobra la vida de Pere Cerezo, que veurà la llum a finals d'octubre o a principis de novembre.

Josep Huguet, de la Fundació, va destacat que Cerezo és un exemple de català que es va mantenir ferm fins al final per defensar els valors de la república i plantar cara a les tropes franquistes.