L'Ajuntament de Girona s'ha salvat d'haver de pagar més de 2,2 milions d'euros als antics titulars de les parades del mercat de Santa Eugènia. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó al consistori en un llarg procés judicial iniciat entre els anys 2005 i 2006, amb el govern tripartit, arran d'una polèmica tramitació urbanística que va servir per expropiar els paradistes i enderrocar el mercat per construir-hi la plaça Leonor Joher, un centre de dia amb un menjador social i un bloc de pisos que ha quedat a mig construir. Aquella operació va acabar amb l'enderroc de l'equipament el 2008, un edifici en desús i sense perspectives de futur. Les aprovacions urbanístiques van provocar la reacció dels afectats, que van portar el cas als jutjats per diferents aprovacions urbanístiques que consideraven que no eren pertinents. El jutjat els va donar la raó parcialment ja que fins i tot es van declarar nuls els acords que van permetre enderrocar l'antic mercat en sentències dels anys 2011 i 2014.

Al final, es va condemnar el consistori a pagar als titulars de les parades un global de 594.127 euros, tot i que els paradistes reclamaven 3.209.862 euros, i amb la participació en el procés del Jurat d'Expropiació Forçosa.

No obstant, el resultat d'aquella sentència no va acabar d'agradar els afectats, que van insistir a reclamar una major quantitat pels danys i perjudicis causats i van recórrer. Des d'aleshores, el cas ha seguit als jutjats amb la interposició de diferents recursos i ara la secció tercera de la sala del contenciós administratiu del TSJC ha considerat que l'Ajuntament de Girona no ha d'indemnitzar amb més diners els antics titulars de les parades. Els afectats demanaven 2.254.522 euros més els interessos de demora corresponents. Ho feien exposant que els càlculs del que se'ls havia pagat s'havien fet amb unes previsions urbanístiques que van ser anul·lades. A més, com que no es van corregir els acords aprovats per enderrocar el mercat que posteriorment van ser anul·lats, perquè l'equipament ja havia estat enderrocat i s'hi han aixecat diferents construccions i una plaça, consideraven que calia una indemnització substitutòria major.

La sentència del TSJC indica, però, que els preus fixats en les expropiacions no es poden revisar a l'alça perquè van ser acceptats pels mateixos afectats en el moment que es va dictar sentència. De fet, es van fer els pagaments fixats a favor dels demandants en actes ferms i consentits. Els afectats que han perdut el litigi encara podrien presentar un recurs de reposició o bé un recurs de cassació.