L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va declarar ahir en el marc de la investigació oberta per la Fiscalia Superior de Catalunya sobre la cessió de locals electorals per l'1-O. Madrenas, assistida pel seu advocat, va respondre a una única pregunta, que buscava esbrinar com es van posar a disposició de la ciutadania els diferents col·legis electorals. L'alcaldessa va assegurar que la resposta era «evident» perquè «és públic i notori» que, el dia del referèndum, «ningú de l'equip de govern, cap treballador públic o responsable dels centres va obrir els col·legis». Madrenas, de fet, va recordar que les escoles, pavellons i centres cívics no havien tancat des del divendres, quan «els veïns i les veïnes van utilitzar-los per fer-hi activitats diverses de tota mena». L'alcaldessa, a més, es va preguntar si el PSOE «realment pensa canviar l'estratègia de la repressió o continuar en aquesta línia», perquè «allò que és es cert és que els governs donen instruccions a les fiscalies».

La declaració de Madrenas arribava després que aquest hivern la Fiscalia Superior de Catalunya enviés un requeriment als Ajuntaments de Girona i Mollerussa per saber la implicació que els dos alcaldes havien tingut en l'1-O. En el cas de Girona, l'escrit (que no anava dirigit a Madrenas) contenia dues preguntes concretes: si l'alcaldessa havia cedit locals o instal·lacions públiques per a la celebració del referèndum i si havia ordenat posar a disposició aquests locals l'1 d'octubre.

Desobediència i prevaricació

El consistori va rebre l'escrit de la fiscalia el 26 de febrer i hi va donar resposta a través del seus serveis jurídics. El requeriment formava part de les diligències d'investigació penals incoades el 21 de setembre pel decret del fiscal superior de Catalunya per delictes de desobediència i prevaricació.

L'alcaldessa va explicar que, abans-d'ahir a la tarda, des de la Fiscalia se li va comunicar que l'endemà li prendrien declaració al seu despatx de l'Ajuntament com a investigada per aquests delictes. Segons va explicar, només li van fer una única pregunta relacionada amb la cessió i l'obertura de locals per fer de col·legis electorals el dia del referèndum.

«La resposta era evident, perquè és públic i notori que des de l'Ajuntament, ningú de l'equip de govern, cap treballador públic ni responsable dels centres va obrir els col·legis electorals aquell dia», va dir concretament Madrenas. L'alcaldessa, de fet, va subratllar que les escoles, pavellons i centres cívics ja no va tancar des de divendres, quan la ciutadania va muntar-hi activitats diverses de tota mena.

«Per tant, allò que he volgut deixar molt clar és que ningú va fer cap actuació ni hi va haver instruccions o directrius per a l'obertura dels col·legis electorals», va afirmar Marta Madrenas, que va afegir que no hi havia «cap responsable directe».

L'alcaldessa , però, sí que va voler interpel·lar directament el nou executiu espanyol de Pedro Sánchez: «M'agradaria saber si el partit dels socialistes realment pensa canviar l'estratègia de la repressió cap als qui no pensen com ells o bé seguiran en la mateixa línia», es va preguntar.

«Allò que és cert és que els governs són els qui donen instruccions a les fiscalies; per tant, aquí es veurà la voluntat real o no de fer un canvi en l'estat d'opressió que viu Catalunya», va afegir l'alcaldessa. I va concloure: «Espero ser l'última alcaldessa de Catalunya que hagi estat interrogada per aquests fets».

No és el primer cop que Madrenas declara davant la fiscalia per una investigació relacionada amb l'1-O. El 20 de setembre ja ho va haver de fer -en aquest cas, a la fiscalia provincial- per haver signat un decret donant suport al referèndum. Una investigació que s'estén a més de 700 alcaldes de tot Catalunya.