12 de juny de 2018
12.06.2018

La retirada del símbol franquista del pont de l'Aigua, pendent de la Generalitat

?El regidor gironí Narcís Sastre ha explicat que van presentar la sol·licitud fa uns mesos i que encara no han rebut l'autorització del Govern català

13.06.2018 | 06:30
El símbol franquista del pont de l´aigua, entre Girona I Sarrià.

Les àligues franquistes del Pont de l'Aigua, que uneix les poblacions de Girona i Sarrià de Ter, podrien tenir els dies comptats. L'Ajuntament de Girona va presentar fa uns mesos la sol·licitud per retirar-les al departament de Territori i Sostenibilitat, titular de la carretera i del pont, i està pendent de rebre l'autorització per procedir a la seva retirada. El regidor de la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT), Narcís Sastre, ha explicat que les àligues no tenen valor patrimonial, de manera que el més probable és que no es conservin.

Ja fa anys que els ajuntaments de Girona i Sarrià volen treure aquest reducte franquista del Pont de l'Aigua, un pont que van aixecar els presos republicans durant la dictadura. Segons ha explicat Sastre, ara sembla que la desaparició d'aquest símbol franquista podria ser imminent: fa uns mesos, van demanar a la Generalitat el permís per a retirar-lo, i en aquests moments estan pendents de rebre l'autorització per poder fer-ho. Sastre atribueix aquesta falta de resposta a l'aplicació de l'article 155 i a l'absència fins fa pocs dies de conseller de Territori, i espera que ara que s'ha recuperat el Govern català la situació pugui desencallar-se.

El destí de les àligues és incert, tot i que Sastre assenyala que han comprovat que no tenen valor patrimonial. Per tant, és probable que no es conservin.


Les plaques dels habitatges

Més podria trigar, en canvi, la retirada de plaques franquistes a alguns habitatges de la ciutat. En el ple de dilluns, la regidora de la CUP Ester Costa va preguntar quina era la previsió, després que el ple aprovés fa un any una moció per a retirar-les. Sastre va explicar que per a treure-les cal actuar «amb molta sensibilitat» i parlant amb els veïns, ja que es tracta d'espais privats. El regidor va assenyalar que un cop s'hagi fet aquest procés de diàleg, que pot ser llarg i feixuc, es podrà donar l'ordre a les brigades muncipals perquè facin aquesta actuació i «subsanar la vergonya de veure el jou feixista a les façanes de la nostra ciutat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook