Durant els últims mesos, els germans Roca han recorregut, de la mà de BBVA, cinc comunitats autònomes espanyoles (Galícia, el País Basc, Andalusia, el País Valencià i Madrid) en un projecte amb tres eixos: gastronòmic, formatiu i social. Joan, Josep i Jordi Roca s'interessaven pels productes alimentaris característics de cadascuna d'aquestes zones, els incorporaven a la seva proposta gastronòmica, i hi elaboraven un menú que se servia a un grup de comensals. En paral·lel, joves estudiants d'hostaleria i turisme de la zona tenien l'ocasió de participar en la preparació d'aquests menús, i alguns d'ells obtenien una beca de BBVA per fer una estada formativa a El Celler de Can Roca. Finalment, els germans Roca exposaven davant d'empresaris algunes claus de la seva manera de treballar, sempre a la recerca de l'excel·lència (el seu restaurant té tres estrelles a la Guia Michelin des del 2010 i ha estat proclamat dues vegades el millor del món a la llista de Restaurant) .

Aquesta gira dels Roca va arribar dilluns a Barcelona (i abans de finals d'any ha d'anar a Canàries), on es va preparar i servir el menú corresponent, joves estudiants van participar en la seva elaboració, i els tres germans van compartir la seva experiència al capdavant d'El Celler amb un grup d'empresaris. Però la proximitat amb Girona i l'indestriable vincle dels Roca amb aquest territori van portar els responsables de BBVA a programar una segona sessió d'aquesta tercera activitat, pensada especialment per a les petites i mitjanes empreses. I així va ser com Joan, Josep i Jordi Roca es van posar ahir al matí davant d'un auditori format per uns 200 representants de pimes gironines, disposats a conèixer el secret de l'èxit. «Aquesta és la pregunta del milió», feia broma Joan Roca després de l'acte.

Houston, Istanbul, Girona

«Bàsicament hem compartit la nostra manera d'entendre el restaurant, com a empresa, com a negoci, com a manera de viure...», resumia Joan Roca. Per fer-ho, detallava, «ens remuntem als orígens, al restaurant dels pares, al dels avis fins i tot, i a partir d'aquí anem explicant com vam començar nosaltres, la nostra manera d'entendre la gestió de l'equip, els conceptes creatius, la recerca de l'excel·lència...». «No és tan diferent el que podem explicar aquí que el que podem explicar a Istanbul, a Houston o a València, perquè El Celler s'ha convertit en una marca global i hi ha interès arreu per conèixer què s'hi fa i com s'hi fa. I encara que avui hi ha més cares conegudes, les nostres explicacions sobre la nostra manera de treballar són les mateixes; al cap i a la fi és el que fem».

En aquest sentit, Joan Roca resumia de manera molt gràfica l'acte d'ahir: «Hem obert El Celler de Can Roca en canal, amb tota la transparència possible, perquè tothom sàpiga tot el que hi ha al darrere de la feina que estem fent». Una feina en la qual intervenen cuiners i cambrers, sí, però també químics, botànics, psicòlegs, i especialistes d'altres àmbits: «Molta gent queda sorpresa quan ho expliquem, perquè El Celler és un restaurant i és moltes més coses», apuntava Josep Roca: «La nostra disciplina i la nostra manera de treballar ens posa en relació amb especialistes en percepció sensorial, amb perfumistes, amb metges, amb economistes, i es generen unes relacions i unes possibilitats interdisciplinàries enormes».

Sense deixar de banda el component social, molt present entre d'altres en el projecte de Jordi Roca sobre el cacau, que properament serà difós en un llibre i un documental de National Geographic.

En aquest sentit, Quim Soler, director de zona de BBVA a Girona, comentava que «tenim moltes coses en comú amb els germans Roca, i per això aquesta col·laboració, que va començar el 2013 i que s'ha traduït en diverses iniciatives. Compartim aquesta voluntat d'innovació, d'invertir en el futur, de buscar l'excel·lència...».

«Expliquem la Masia, quan hem de parlar d'innovació, un espai de formació, de recerca i de diàleg entre múltiples disciplines», deia Joan Roca. El gran dels tres germans comentava també que una de les coses que més acostumen a interessar en actes com els d'ahir és «com resulta treballar entre tres germans, i com hem gestionat o estem gestionat el canvi generacional». «Amb la màxima naturalitat possible», responia ell mateix. I Josep Roca defensava la necessitat de «forçar» la sort: «El camí no acostuma a ser fàcil, el trajecte pot fer-se llarg, però s'ha de ser constant, perseverar, esforçar-se...».