A dos-cents noranta-quatre quilòmetres al nord-oest de Girona s'hi troba Tolosa de Llenguadoc, on el gegant aeronàutic europeu Airbus té la seu i 21.000 treballadors i on 40.000 persones més s'ocupen en un emergent sector digital. Les empreses biotecnològiques configuren l'altre gran puntal econòmic d'una capital que acull 90.000 universitaris i que rep 5 milions de turistes anuals, segons dades de l'Ajuntament.
En l'actualitat, els mesos de primavera i estiu -la freqüència es redueix a la tardor i l'hivern, excepte que els operadors ferroviaris espanyol i francès, Renfe i SNCF, canviïn d'estratègia-, un tren d'alta velocitat diari d'anada i tornada cobreix el trajecte.
Una connexió «insuficient» entre dos territoris propers, Catalunya i Occitània, amb «interessos compartits», exposa el secretari del secretari de Territori i Sostenibilitat, Ricard Font. «El sector biomèdic i el digital són capdavanters, també, a Barcelona», precisa, «per no parlar del turisme», de manera que cal trencar «barreres» i promoure «noves sinèrgies».
La situació té serioses possibilitats de millorar a partir de l'any 2020, amb l'entrada en vigor de la liberalització ferroviària a la Unió Europea: un estudi preliminar encarregat per la Generalitat confirma la viabilitat de la creació d'una xarxa de rodalies transfronterera gestionada per un operador privat que al sud arribaria fins a Lleida -passant per Tarragona, Barcelona, Girona i Figueres- i, al nord, fins a Tolosa i Montpeller (ara la freqüència de trens/dia entre Catalunya i aquesta ciutat de la costa francesa és més intensa que en el cas de Tolosa, ja que Montpeller és una de les parades de la línia d'alta velocitat Barcelona-París).
3,8 milions de viatgers
3,8 milions de viatgers
Un nou servei que el Govern català veu factible -i «convenient», afegeix Font- per dos motius principals: perquè captaria 3,8 milions de passatgers anuals, amb 24 trens (12 d'anada i 12 de tornada, tots ells amb parada a Girona i Figueres) que diàriament creuarien el túnel del Pertús, i perquè econòmicament seria rendible, ja que el balanç de resultats afloraria un benefici brut d'explotació (EBITDA) de tres milions d'euros/any i un índex de cobertura del 93%, uns números «molt bons», apostil·la el secretari de Territori (la de la línia d'Avant Lleida-Barcelona, per exemple, era del 50% el 2015, segons dades del Ministeri de Foment).
D'altra banda, el dèficit inicial se situaria, segons l'anàlisi elaborada per la consultora especialitzada Rail Concept, en els 4 milions d'euros, que en un primer moment la Generalitat estaria disposada a compensar.
Una empresa interessada
Una empresa interessada
Air Nostrum, a través de la filial Intermodalidad de Levante (Ilsa), ja ha mostrat interès per assumir la gestió de les rodalies transpirinenques -la firma, de fet, té la intenció de ser el primer operador privat del corredor d'alta velocitat entre Madrid i el sud de França fins i tot abans que entri en vigor la liberalització ferroviària, un projecte que Foment no veu amb massa bons ulls, ja que amenaça abans d'hora l'encara monopoli de Renfe.
Per fer-ho necessita la col·laboració de socis (industrial i ferroviari) i un proveïdor de trens i tot indica que més aviat que tard podria tenir-los lligats. Amb la posada en marxa del nou servei el 2020 es revertiria l'estratègia de Renfe i SNCF, que «ha negligit tradicionalment l'atenció a mercats considerats perifèrics i més encara si són de caràcter internacional», sosté l'anàlisi.
El pla va ser exposat als governs territorials francesos, que van mostrar interès per la idea; això no obstant, la reorganització administrativa de l'Estat francès recomana la «necessitat d'actualitzar l'estudi» (a principis del 2016 Tolosa i Montpeller es van integrar en una sola regió: Occitània).
El paper del TAV a l'aeroport
El paper del TAV a l'aeroportAra bé, tot i les bones previsions econòmiques que avança l'informe preliminar encarregat pel Govern, Ilsa condiciona l'aposta definitiva per les rodalies catalano-franceses a l'arribada del ferrocarril a l'aeroport de Girona-Costa Brava i al de Barcelona-El Prat (en el primer, Foment s'ha compromès a construir-hi una estació del tren d'alta velocitat).
Segons els números que afloren de l'estudi de Rail Concept, incloure els dos aeròdroms en la xarxa transfronterera de rodalies milloraria la rendibilitat econòmica de la inversió, situant la taxa de cobertura en el 110%. Això significa que el servei podria generar més de 6 milions d'euros anuals de benefici per a l'operador privat.
Una opció que suggereix l'estudi passaria perquè els trens d'alta velocitat arribessin fins al Prat de Llobregat, tal com faran els AVE de baix cost que Renfe operarà entre Barcelona i Madrid, amb una inversió de 5 milions d'euros en la millora de l'estació.
952.000 viatgers des de Vilobí
952.000 viatgers des de Vilobí
En el cas de l'aeroport gironí, l'aportació de passatgers al sistema seria de 952.000, apunta l'informe: 587.000 procedirien de Barcelona, 75.000, de Girona i se'n captarien 290.000 més. «L'estació a l'aeroport de Girona presenta un gran potencial i pot ser un element clau per a la viabilitat dels serveis regionals d'altes prestacions plantejats», assevera Ricard Font, que entén que la nova xarxa ferroviària ha de servir per «generar sinergies entre Catalunya i Occitània» que reverteixin el creixement econòmic de les dues regions.
El «gran objectiu» que es pretén assolir amb l'arribada del TAV a Vilobí d'Onyar, subratlla el secretari de Territori, consisteix a «connectar-nos amb el sud de França».
Viatgers de negocis
Viatgers de negocis
El nou servei transfronterer de ferrocarril captaria molts usuaris catalans i francesos que en l'actualitat creuen la frontera en cotxe per negocis; els desplaçaments per carretera són més habituals, en tant que gairebé inevitables, en el trajecte Barcelona-Tolosa, ja que les connexions ferroviàries entre les dues ciutats es limiten a una d'anada i tornada al dia. De fet, segons dades de Renfe i SNCF, només 4.800 usuaris van fer el trajecte Girona-Figueres-Tolosa, o a la inversa, entre abril i setembre de 2016; majoritàriment es tractava de viatges turístics.
Lleida: 200.000 usuaris més
Lleida: 200.000 usuaris més
La previsió que fa el document que analitza la viabilitat d'aquest nou servei de transport de viatgers és que l'extensió de la xarxa de rodalies d'altes prestacions s'estengui fins a Lleida, passant per l'estació del Camp de Tarragona. Això reportaria uns 200.000 viatgers més i completaria la connexió de les quatre capitals catalanes, ja que els trens també s'aturarien a l'estació de la Secuita, ubicada a mig camí de les ciutats de Tarragona i Reus.
