La setmana passada es va tornar a commemorar el Dia d'Europa. Fins i tot a Girona. L'Europa que havia de ser de les regions i que segueix essent dels estats. Ahir, en el seu discurs d'investidura, el president provisional Torra va dir que «la república catalana és Europa». I en l'acte oficial que es va fer a l'ajuntament de Girona, el manifest llegit apel·lava als valors europeus de la igualtat, la dignitat, la democràcia, la justícia i els drets humans. És a dir, que si Europa ha de ser tot això, i ser la seu de l'esperit republicà, i hauria de ser el refugi de les aspiracions regionals més que de les estatals, em sap greu dir-ho, però estem fotuts. Perquè aquesta Europa, la d'ara, de moment, és l'Europa dels milers de refugiats morts a les seves aigües. La mateixa que empresona els que ofereixen ajuda humanitària en el mar i la mateixa que permet la detenció i la presó de cantants, polítics i ciutadans lliures, només per expressar la seva opinió. Disculpeu, no. La seva opinió, no. No és ben bé així. Cal matisar que els detinguts ho són per expressar una opinió diferent de la del règim. Perquè l'Estat té opinadors que diuen el que els surt pel folre i les manilles i són considerats herois de la comunicació i del pensament. Herois europeus, òbviament. No tothom a Europa, ni totes les regions del continent, és així. Evidentment. Hi ha territoris que creuen encara en les persones, les protegeixen i les acompanyen. Però són pocs. D'aquests llocs darrerament se'ls ha anomenat «espai lliure europeu». Em grinyola una mica, però ajuda a comprendre de què parlem. Ara, tot això ja ho arreglarem després. Que avui els europeus estan venint a Girona per veure com florim els carrers i les places. I com de bé cuinem. I com de cara els cobrem la broma. Però ells contents de trobar un lloc a Europa on el groc està de moda, hi ha banderes cubanes tunejades als balcons i on, sembla, s'hi viu molt bé. Coi, com a Europa!