L'advocat gironí Sebastià Salellas i Magret, pare dels germans cupaires Benet i Lluc, era un home de cara rodona i de fermes conviccions socials, arrelades en l'ara enyorat cristianisme progressista dels anys seixanta i setanta del segle passat, inspirat i exhalat a Girona per gent com Modest Prats o Salomó Marquès. En Tià amb el temps va anar cultivant una gran barba florida, amb brots blancs, que era l'enveja d'altres barbuts vocacionals, com jo, però amb poca potència capil·lar.
En el seu bufet, just a l'entrada, hi va col·locar un retrat emmarcat de Karl Marx, per deixar clara la filosofia que l'il·luminava. Més d'un dels seus clients, membre d'algun col·lectiu socialment marginat, poc coneixedor de detalls històrics i veient la semblança física entre l'un i l'altre, sortien de les reunions pensant que era un retrat familiar, l'avi Salellas, iniciador d'una saga de lletrats. Però no era cap Salellas advocat ni tan sols un pagès de Viladamat, era el senyor Marx, filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari, del qual ara se celebra el seu 200 aniversari.
Amb Karl Marx passa igual que amb Isaac Newton. Malgrat que la llei de gravitació universal va ser incapaç d'explicar tots els fets coneguts en la seva època, ningú posa en dubte els efectes de l'atracció terrestre, sobretot a primera hora del matí, quan intentem lluitar contra aquesta força per llevar-nos del llit. De la mateixa manera, els més àvids detractors del marxisme no veuen cap impediment a utilitzar la dialèctica marxista per explicar el seu antimarxisme.
Avui en dia declarar-se antimarxista és com declarar-se antinewtonià, per molt que facis no et sostrauràs de la influència gravitacional de la terra, ni d'una filosofia que per primera vegada va entendre que, més enllà de voler interpretar el món, el que calia era canviar-lo.
