27 de abril de 2018
27.04.2018
Comarques

'El perill són alguns llops educats en un entorn masclista, on es normalitza la violència'

Cristina Vila juntament amb Mireia Selva i Marta Escarrà denuncien la violència dels contes infantils i com aquesta es repeteix a la vida real

27.04.2018 | 20:36

La normalització de la violència masclista des que les nenes són petites, fa que les dones agredides sovint siguin qüestionades. La campanya 'Canvia el conte' s´ha fet viral a través d´un vídeo que ja ha rebut més de deu milions de visites i que pretén qüestionar els missatges dels contes tradicionals, com La Caputxeta i el llop, un conte que malauradament es repeteix massa sovint a la vida real, assenyala la socióloga Cristina Vila referint-se a la sentència de 'La Manada'. "Aquesta vegada no era 1 llop, eren 5 els que es van creuar en el camí d'una noia de 18 anys i la van violar. La víctima, a més de violada, ha sigut qüestionada. Els violadors no han sigut jutjats per aquest delicte perquè, darrera la manada, hi ha molt més que 5 violadors. La manada és un sistema masclista ple de complicitats i d'injustícies com la que hem vist, una vegada més. Nosaltres la creiem a ella i no pararem fins que canviï el conte", expressa amb contundència Vila.

Com neix la creació d´aquest vídeo convertit en viral?

L´objectiu de 'Canvia El Conte' és el de convidar a mirar els contes tradicionals amb una altra perspectiva que ens pot ajudar a descobrir el sexisme que molt sovint passa desapercebut perquè l´hem interioritzat i normalitzat des d´una etapa molt primerenca de la nostra vida..
El vídeo 'Canvia el conte' va néixer a través dels tallers que fem de coeducació i prevenció de violències masclistes a escoles i instituts. El que veiem és que moltes vegades, els infants i adolescents perceben com a normals situacions que són clares manifestacions de violències masclistes. El que succeeix és que ho han interioritzat com si fos normal i necessiten algunes eines –igual que les persones adultes- per detectar que aquella situació no és normal. Ara bé, el Projecte Little Revolutions va sorgir de la unió d´Igualtat Creativa i Marta Escarrà, il·lustradora infantil. Ens vam conèixer i vam voler construir un projecte comú que transmetés idees i conceptes al voltant de la igualtat de gènere de forma lúdica i atractiva. Durant aquest temps de definició del projecte, s´ha sumat la sociòloga Mireia Selva, que s´ha submergit de ple en aquest somni, i juntes hem pogut anar molt més enllà. El vídeo ha permès fer un salt i poder arribar a més gent.


Com canviem el conte?

Si analitzem la majoria dels contes tradicionals i de les pel·lícules Disney dirigides als infants podem concloure que hi ha una constant assignació de funcions i activitats en funció del sexe dels personatges. Elles, generalment són presentades com a dones boniques que tenen com a únic objectiu de vida el projecte amorós. Ells acostumen a ser homes solitaris que viuen les seves aventures, normalment bèl·liques i, al final, aconsegueixen la noia. Això fa mostrem referents, models, rols, visions, interessos i desitjos diferents per a nens i nenes. Amb això no volem dir que s´hagin de deixar d´explicar aquestes històries, però també és important introduir elements crítics que qüestionin altres valors implícits d´aquetes narracions populars, que atribueixen rols diferents i desiguals.

Quines eines ofereix aquesta campanya?

La campanya Canvia el conte és una eina que ajuda a qüestionar el per què encara avui continuem explicant als infants que el Gat es cruspeix a la Rateta el dia del seu casament o per què el llop apareix al camí de la Caputxeta Vermella i l´enganya per menjar-se-la. Evidentment, són clares situacions de violències masclistes perquè a l´any moren al voltant de 60 ratetes en mans de les seves parelles i en el món, una de cada tres dones pateix violència física o sexual, com la que rep la Caputxeta. I a aquesta violència física, també cal afegir-hi la violència que reben moltes dones a l´àmbit públic. La Caputxeta Vermella, per exemple, és un conte que s´ha transmès de forma oral a la cultura popular europea des de l´Edat Mitjana. Charles Perrault al s.XVII i després els germans Grimm al segle XIX el van adaptar en forma escrita. Però hi ha un conjunt d´estudis que coincideixen a dir que el conte té clares connotacions sexuals. En el fons, el missatge no ha canviat gaire del que succeeix avui en dia perquè l´extrapolació d´aquest conte a la realitat és ben senzilla. Quins són els perills amb els quals es poden trobar les noies quan volen tornar a casa? El perill són alguns llops educats en un entorn masclista, on es normalitza la violència, la dominació i la cosificació de les dones. La Caputxeta Vermella, és doncs, un cas evident d´agressió sexual o de violència masclista, naturalitzada a través d´un conte universal i pretesament innocent, i amb el qual perpetuem de forma continuada un abús que es normalitza i s´interioritza.El que pretenem amb el vídeo és obrir els ulls i no ser còmplices del masclisme. La idea és preguntar-nos com són els camins, com són els carrers, com és la societat. La Caputxeta s´empodera, vol deixar de tenir el rol de submissió en el que l´han col·locat moltes versions i decideixi abandonar el conte. No vol tornar fins que hagin desaparegut els perills. Aquests perills són alguns llops educats en el masclisme que es veuen legitimats a aparèixer en els camins de les Caputxetes per devorar-les Fins que aquests llops no entenguin què és la coeducació, no eliminarem aquesta violència. Canviar el conte de la vida real està a les nostres mans.

Penseu en fer un vídeo per denunciar les agressions sexuals, que s´ha tornat viral.

El projecte ha comptat amb les ganes i la professionalitat de molta gent. Això és important expressar-ho perquè és el que ha fet que es s´hagi fet viral. La necessitat d´explicar què passava a les aules va fer que contactéssim amb DMA Producciones. Sabíem que feien vídeos amb un rerefons sensible i social com el "No penso callar" d´Amnistia Internacional o Sos Racisme. De seguida els va agradar la idea i es van sumar al projecte. Ells van contactar amb Festuc Teatre que també va voler participar en el dia del rodatge amb una magnífica interpretació del llop (Pere Pàmpols) i de la Caputxeta Vermella (Íngrid Teixidó). I nosaltres vam contactar amb una escola amb qui ja feia uns anys fèiem tallers de coeducació. Els infants que van participar, no podien saber res del que veurien.



Esperàveu tan bona resposta?

Les xarxes socials et permeten arribar a molts indrets del món però no ens vam imaginar que tingués tan bona rebuda entre els sectors educatius i culturals. Professionals de l´educació ens han contactat per demanar-nos si podien reproduir el vídeo en jornades educatives i treballar-lo i felicitant-nos perquè mostra violències masclistes que es continuen cometent en moltes cultures..Ara bé, quan es tracta un tema com aquest i es desafia un sistema que gaudeix encara de bona salut com és el patriarcal, també es reben altres missatges criticant el contingut. Totes les crítiques, si són constructives, ens ajuden a créixer.

La Caputxeta trencar el silenci i vol deixar de ser víctima per fi!

Sí, la Caputxeta ha llegit, ha posat nom al que ha viscut durant els 300 anys que ja té el conte i ho identifica com una violència masclista. Així, es suma a les campanyes mundials com el #MeToo i el #NoEsNo i decideix abandonar el conte. La Caputxeta no tornarà fins que la part causant de la violència s´adoni que no pot seguir exercint-la, que és el llop. Aquest canvi només pot venir a través de la coeducació. Hem de passar de la teoria a la pràctica i no oblidar-nos, sobretot que les nenes però sobretot els nens no poden estar absents de la seva prevenció.

El següent pas es fer una guia didàctica?

Sí i pretén ser un suport pedagògic amb activitats per tal de treballar tots els elements que conté el conte: estereotips de gènere, desigualtats, violència, empoderament, etc. Seguirem amb aquesta tasca perquè hi ha molts contes per treballar.

Els protagonistes de la campanya

El film mostra com uns adolescents del Col·legi Maristes de Girona assisteixen a una obra de teatre amb titelles. Es representa 'La Caputxeta Vermella'. Un dels actors, que encarna el llop, demana als joves que enganyin la caputxeta per tal que passi pel camí on és ell, i d'aquesta manera es compleixi el què diu el conte. Al principi accedeixen a fer-ho, però aleshores la caputxeta s'hi oposa i canvia el relat habitual, per tal que els joves hi reflexionin.

"Ens ha permès participar activament en una proposta que dóna veu als infants i joves que són el centre i els autèntics protagonistes de les escoles. Les mirades, silencis i paraules d´aquests nois i noies ens han ajudat a obrir els ulls davant la normalització de la violència masclista que tant ens esgarrifa i ens empenyen a actuar des del convenciment que la conscienciació i prevenció marquen el camí a seguir per canviar el conte" expliquen les mestres de 5è (Eva Grau, Roser Casas i Natàlia Pujol)

Per la seva part Paula Huertas i Lara Beltran (2n ESO) expliquen després de viure l'experiència: "Ens ha encantat participar en aquesta experiència. Mai ens l´havíem plantejat ni ens haguéssim imaginat la nostra reacció. Ens ha fet reflexionar molt durant dies i ens agradaria que aquest vídeo conscienciés a tothom que hem de lluitar per al respecte i la igualtat entre sexes, perquè no hi ha cap diferència important, tots som persones!"


Des de Little Revolutions posen en valor que els actors que feien els titelles, l'empresa Festuc Teatre i la productora que els ha ajudat, DMA producciones de Barcelona.


Festuc Teatre: Què és el que us va motivar a participar en el projecte?

Ens va agradar la idea i la gent que ens la va presentar. Anàvem a dir que no perquè la proposta ens va arribar inesperadament enmig de la nostra temporada forta de feina, però va coincidir que el dia de rodatge i els dies previs estàvem treballant per Catalunya i això va facilitar les coses. Hem de dir que engany fem 15 anys de companyia, 15 anys fent espectacles de titelles, contes populars que ens agrada donar-los-hi la volta i explicar quelcom més amb dobles lectures i sensibilitats per totes les edats. D'alguna manera el projecte #cambiaelcuento de little Revolutions, era un enfocament "similar" a la nostra visió de com presentem els espectacles i ens va semblar que era un bon motiu on col.laborar.

La possibilitat de que el vídeo pogués ser viral, també ens va motivar ja que tot feia pensar que el resultat seria de qualitat i això compensaria la part altruïsta de tot plegat.


- Què us ha aportat?

Sobretot alegria de saber que l'ha vist tanta gent, que ha creat debat i que s'ha parlat del tema en molts àmbits, des d'un debat escolar a una conversa de bar. A nivell més íntim ens ha felicitat molta gent, amics, familiars i colegues de professió.


- Quina valoració en feu de la repercussió que ha tingut.

Molt bona, potser no som nosaltres qui ha de valorar aquest punt... crec que potser les impulsores són les que l'han fet. Nosaltres seguim tenint la mateixa feina de sempre, en aquest aspecte no ha canviat res. Crec que bona part de la culpa va ser per la publicació del vídeo al facebook de Spanish Revolution, en pocs dies teníem centenars de milers de view's, són els que van fer el primer pas perquè això es fes gran, a partir d'aquí tota la resta van anar sumant.

Crec que els mitjans han d'apostar per les idees i per allò que realment es important i per tant és notícia i no solament per aquelles notícies (no sempre importants) que ja són virals i més fàcils de defensar i apostar. S'ha d'arriscar una mica més per allò que val la pena.

DMA producciones de Barcelona.

La productora ha creat diferents vídeos amb un rerrefons sensible i social com el 'No penso callar' d´Amnistia Internacional o 'Sos Racisme'. En aquest cas, "aquest vídeo ens ha permés veure les coses d'un altre prisma, i a nivell d'equip hem vist les reaccions d'aquests nens i com actua el subconscient d'uns inafants als quals ja se'ls ha inculcat aquests contes, una forma de veure les coses i de pensar" expliquen Ignacio Acconcia i David Navarro.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook