L'any passat es van diagnosticar 746 casos de demència a les comarques gironines, pels 822 detectats el 2016, segons les dades de la memòria anual del Registre de Demències de Girona (ReDeGi). En total, des que es va posar en marxa el 2007, aquest dispositiu de vigilància epidemiològica del Servei Català de la Salut (CatSalut) coordinat per l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) té recopilats 8.102 casos de demència d'arreu de la demarcació.

Les dades del Registre indiquen que la incidència anual és de 6,1 casos de demència diagnosticats per 1.000 persones per any majors de 64 anys.

Més de la meitat dels casos de l'any passat, el 52,8%, correspon a la malaltia d'Alzheimer i el 24,5% a demències amb component vascular, dels quals el 68,9% van ser casos de demència degenerativa amb component vascular (126) i la resta (31,1%) van ser diagnòstics de demència vascular (57).

Els diagnòstics vinculats a malalties degeneratives no Alzheimer van representar el 12,2% del total de casos (91). D'aquests, el 30,8% van ser diagnòstics de demència associada a demència per cossos de Lewy (28), un 29,7% a la malaltia de Parkinson (27) i un 20,9% van ser diagnòstics relacionats amb la degeneració frontotemporal (19).

La resta de diagnòstics secundaris a altres patologies va representar el 7,8% del total de casos. Aquesta agrupació diagnòstica inclou el major nombre de diagnòstics diferents, molts d'ells inclosos en el diagnòstic de Demència associada a altres malalties mèdiques (23,1%), que implica que un nombre reduït de persones tenen símptomes de demència associats a molts diagnòstics i patologies diferents.

El 63,7% dels casos va ser diagnosticat en la fase lleu i tant sols un 5,4% en la fase greu. La mitjana de temps entre l'inici dels símptomes i el diagnòstic clínic va ser de 2,7 anys, segons les dades de la memòria anual del registre.

Respecte d'anys anteriors, no s'observen diferències en els subtipus de demència ni en les seves característiques clíniques. Segons descriu l'anàlisi del registre, més del 90% dels casos vivia al seu domicili o en el d'un familiar en el moment del diagnòstic.

La hipertensió arterial, els antecedents familiars de demència, la dislipidèmia i la depressió, van ser els antecedents més freqüents.

L'envelliment, el repte del futur

El Registre de Demències de Girona deixa enrere els deu primers anys d'activitat amb el repte d'aportar coneixement a l'envelliment de la població. Actualment un 17,5% de la població gironina són persones de més de 64 anys amb una distribució heterogènia entre les diferents comarques. El Gironès és la comarca amb un major percentatge de persones menors de 65 anys (85,1%) i les comarques de la Garrotxa (79,4%) i sobretot el Ripollès (75,0%) són les més envellides. Els municipis més envellits de la província van ser Portbou, Fontanilles, i Mollet de Peralada i 35 municipis tenen més d'un 5% de persones majors de 85 anys.

La informació generada mitjançant el registre de 8.102 casos entre el 2007 i el 2017 ha permès conèixer les característiques clíniques dels pacients que són diagnosticats de demència quan contacten amb els dispositius assistencials especialitzats.

Aquesta informació facilita afrontar el repte de l'envelliment poblacional des d'una «posició privilegiada», perquè aporta coneixement sobre l'evolució en el nombre de casos i les seves característiques clíniques. La capacitat de detecció precoç de canvis en les tendències temporals dels casos registrats és fonamental per anticipar-se i poder realitzar una planificació dels recursos assistencials ajustats a les necessitats de la població, recorda l'IAS.

Hi participen tots els hospitals de la regió sanitària de Girona i hi contribueixen més de 30 especialistes en neurologia, geriatria, psiquiatria, psicologia i infermeria que realitzen la seva activitat assistencial en l'atenció sanitària a les demències en els set centres hospitalaris gironins.

Un dels trets del registre és la difusió de la informació i la col·laboració en recerca amb altres grups, dispositius sanitaris i organismes de recerca tant nacionals com internacionals. En la presentació de la memòria dels resultats de l'any 2017 s'han presentat els resultats d'un estudi que ha posat de manifest l'elevada adherència a les guies de pràctica clínica per part dels facultatius especialistes que realitzen la seva tasca assistencial en els hospitals de Girona i que són col·laboradors del registre. «Aquest resultats aporten una garantia de qualitat complementària a les dades i reforcen la validesa de la informació que genera el ReDeGi», recorda l'IAS.