El defensor de la ciutadania de Girona, Ramon Llorente, demana a l'Ajuntament una major implicació per resoldre el problema dels joves extutelats. «No pot ser que a un jove, quan arribi als 18 anys, se'l posi al carrer sense sostre i sense feina, això és il·lògic i inhumà», indica Llorente. El defensor és conscient que en aquest cas la competència és de la Generalitat, però considera que totes les administracions han fet «deixadesa de les seves obligacions». Per això, demana al consistori que «pressioni» la Generalitat i s'impulsin mesures municipals que permetin atendre'ls, per exemple amb més pisos socials.
Un any més, la memòria del defensor constata que els problemes socials a la ciutat encara estan lluny de resoldre's. «Es podria pensar que el pitjor de la crisi ha passat, però moltes famílies encara en situacions de vulnerabilitat», assenyala Llorente. De fet, el 60% de les consultes i peticions que va rebre l'any passat (1.434) van ser de persones que no podien fer front a factures de subministrament o habitatge.
Llorente creu que els treballadors socials del consistori, cada cop «més sobrecarregats de feina», tenen dificultats per atendre la gent amb rapidesa i eficiència. «Hi ha situacions d'urgència que requereixen dedicació i atenció immediata, i no es poden posar en llista d'espera ordinària», alerta.
Un altre exemple és el Centre d'Acolliment la Sopa: segons Llorente, ha quedat «àmpliament superada per les circumstàncies i necessitats» que es constaten a la ciutat, de manera que és «insuficient» per atendre totes les sol·licituds en perill d'exclusió social. En aquest sentit, doncs, demana «més atenció, seguiment i control» d'aquestes persones, «sense que es penalitzi el fet de ser pobre». També ha fet una recomanació d'ofici, que no ha rebut resposta, on demana que es destinin nous espais per acollir persones sense sostre.
Pel que fa als treballs en benefici de la comunitat -que permet a la ciutadania fer tasques socials per pagar multes-, Llorente demana que puguin acollir-s'hi persones que fan vida a la ciutat malgrat que no hi estiguin empadronades. L'Ajuntament, però, encara no ha respost.
Mentrestant, el defensor continua rebent reiterades queixes o consultes per problemes relatius al subministrament de llum, aigua i gas, així com problemes relacionats amb la telefonia mòbil. A més, insisteix en la insuficiència del parc públic d'habitatge social, i en el fet que moltes comunitats de veïns -especialment als barris perifèrics- pateixen conflictes entre veïns per sorolls, olors, manca de contribució a les despeses comunes... En altres casos, a més, els propietaris d'una comunitat no tenen mitjans suficients per atendre els requeriments de l'Ajuntament per reparar deficiències estructurals. Llorente considera que posar-los una multa que no poden pagar no és la solució.
Llorente, a més, també insisteix que cal instar més civisme de la ciutadania tot perseguint l'abús de les targetes per facilitar la mobilitat de persones amb minusvalideses, els ciclistes que van per les voreres o els comportaments dels que no respecten els espais públics, ja sigui fent bretolades o permetent que les seves mascotes embrutin sense netejar-ho. En aquest sentit, creu que s'han d'aplicar mitjans informatius però també coercitius.
Llorente se segueix queixant dels retards que sovint pateixen els veïns a l'hora de rebre les notificacions i els retards també de l'Ajuntament a l'hora de respondre les recomanacions pendents. En aquests moments, va dir, hi ha 162 recomanacions que esperen resposta per part d'alcaldia.
Finalment, el defensor també fa referència al moment polític: «A la nostra societat h iha un greu problema polític, i els problemes polítics requereixen solucions polítiques», indica. Per això, demana «diàleg i més diàleg» per evitar a divisió de la societat. Abans d'acabar, Llorente va fer part del seu discurs en castellà per reivindicar «una única societat on hem de col·laborar per fer de Girona una ciutat amb un diàleg respectuós».
