Fa setmanes que la qüestió ronda, però no sé qui ha decidit que calia esperar el final de les festes per encetar la versió més agressiva del procés. Sense que la majoria de la població se n'adoni, s'acaba convertint en el tema més controvertit a totes les cases. Uns opinen que caldria afrontar-ho de forma oberta, sense tants miraments. D'altres decideixen que ja n'hi ha prou de tanta mallerenga, que com més s'escolten els remeis d'uns i d'altres, menys aigua clara sembla beure's. Ahir sentia una senyora opinar que pitjor estan a Madrid amb tot el merder de la neu. I potser té raó. Una evidència de tanta descoordinació, tant descontrol i, sobretot, tanta desobediència, és molt pitjor que el cas que ens ocupa. Perquè malgrat tot, el procés del qual parlem, el nostre, els que en saben diuen que arribarà a l'apogeu d'aquí poc menys de quinze dies. Però allò de Madrid no ho arregla cap Tribunal Supremo ni d'aquí a quinze dies, ni d'aquí a quinze anys. És cert que hi ha coses de ciutat que també són prou importants per preocupar-nos. Quan començarà la precampanya electoral per a les eleccions municipals de l'any que ve? A ningú se li escapa que a poc a poc tots els postulants van prenent posicions. Encara que seria molt més precís parlar en femení, ja que novament sembla que els partits tindran candidates al capdavant de la batalla pel vot. Però així i tot, ara per ara, el que realment preocupa és aquest procés.

Els dies que queden perquè tot passi de llarg caldrà estar ben preparats. A qui li toqui de prop veurà com la temperatura, tant de la dreta com de l'esquerra, pujarà fins a apropar-lo al deliri. Hi ha qui sota tanta escalfada sol parlar més del compte. Caldrà estar alerta, perquè serà l'indicador més obvi per prendre una mica de repòs i de calma, abaixar la tensió i recuperar la fredor. I un cop tot resolt fer una cura de desintoxicació per fer fora tota la porqueria residual.

Arriba el 2018, i amb l'any nou, la sempre recurrent grip i el seu «procés».