La Universitat de Girona (UdG) espera ser la propietària de tot el Parc Científic i Tecnològic un cop acabi tot el procés de liquidació. Perquè això passi, però, caldrà esperar com a mínim un any i confiar que el complex no tingui cap comprador. El rector de la UdG, Sergi Bonet, ha explicat que el pla de liquidació aprovat pel Jutjat Mercantil contempla fins a quatre fases. Durant les tres primeres, es permet que qualsevol interessat compri tot el Parc o bé algun dels seus edificis, sempre i quan es continuïn destinant «a recerca i transferència».

Bonet no creu que surti cap comprador i veu que «allò més probable» és que s'arribi a la quarta i darrera fase del pla. En aquest punt, la UdG passaria a ser la propietària de tot el Parc, sempre i quan es comprometi a pagar tota la hipoteca pendent.

El deute pujaria a 10,4 milions d'euros, una xifra que segons Bonet seria «perfectament assumible» retornar en 23 anys gràcies als beneficis que generarà el complex (que ara es calculen en 900.000 euros). Bonet ho ha explicat al claustre de la UdG, on ha fet balanç de la seva acció de govern en els quatre anys de mandat.

La primera fase del pla de liquidació posa a la venda tots els edificis del Parc Científic per 22.833.364 euros.

Les quatre fases

El termini inicial per rebre ofertes és d'entre «tres i quatre mesos», segons ha detallat Bonet, que es pot prorrogar fins a «tres mesos més». El rellotge va començar a córrer el 24 de juliol i el primer termini s'acabaria com a molt tard el 23 de març del 2018.

A partir d'aquí, si no surt cap interessat, es passaria a la segona fase. Aquí, els edificis sortirien a la venda en tres lots. El primer el formarien el Jaume Casademont, el CENTA i el Centre d'Empreses (13,8 milions); el segon, el Narcís Monturiol (3,5 milions), i el tercer, l'edifici H2O, que acull la seu de l'ICRA (2,1 milions). La segona fase del pla de liquidació s'allargaria fins al 23 de juny de l'any que ve. Si queda deserta, es passaria a la tercera, on es vendrien els diferents edificis del complex per separat (amb preus que anirien dels 488.500 euros als 7 milions).

El calendari que preveu el Rectorat contempla que aquesta tercera fase s'acabi el 23 d'octubre del 2018. A partir d'aleshores, seria el moment en el qual la pilota torni al teulat de la UdG.

El rector de la UdG confia que, per les limitacions d'usos i el preu de venda, no surti cap comprador interessat al llarg de les tres primeres fases del pla de liquidació. Aleshores, quan s'engegués la quarta i última fase, tots els edificis serien propietat de la universitat.

En aquest cas, el deute que hauria d'assumir la UdG seria només el del privilegi especial. En concret, 10.391.000 euros (que corresponen al crèdit que es va signar amb els bancs per al centre d'empreses Giroemprèn). I que segons ha especificat el rector, «s'hauria de tornar en 23 anys».

Això suposaria que la UdG hauria de fer front a unes quotes anuals d'uns 600.000 euros. Una quantitat que Bonet veu «perfectament assumible», i que es cobriria amb els beneficis que generaria el Parc. De fet, aquest 2017 es preveu que el complex generi uns beneficis abans d'impostos de 785.000 euros. I que el Parc tanqui el 2018 havent incrementat aquesta quantitat fins als 927.000.

En tot aquest procés, ha subratllat, els objectius primordials són que l'activitat del Parc Científic «es mantingui normalment» i que la universitat no quedi «gravada pressupostàriament».