ls que us oposeu a la creació del nou estat Català, benvolgudes i benvolguts, el combat d'equilibris que hem viscut els darrers dies respon a una sordesa egoista, difícil d'entomar. Entre altres motius perquè la vostra força rau en un contingent de tarats disfressats de policia que confonen el mot «servei» pel plaer sàdic de torturar a poblacions desarmades. La vostra empenta jau en la complaença dels mitjans de comunicació d'allà i un bon grapat dels d'aquí, massa acostumats a la repressió de la intel·ligència a través de la mentida i la manipulació. Maldeu per mantenir viva una constitució víctima d'una obsolescència poc elegant, hereva d'un règim procliu a afavorir a les elits i als secretaris d'estat. Amb l'excusa de no tocar res per risc a què el paviment per on us moveu s'esquerdi, deixeu que s'hi acumuli la porqueria i la pols de la memòria d'un imperi perdut, impedint que les noves generacions hi puguin caminar amb garanties de no emmalaltir els valors i la virtut. I amb els timpans podrits per les deixalles que escampen els polítics espantats, us abraoneu sobre qualsevol que vulgui aixecar la veu per una Catalunya diferent.
Però, des del carrer, la majoria de catalans i catalanes que creuen que la nova república serà una oportunitat de futur per als nostres fills, alcem les mans davant de les vostres porres. Mirem el que passa en directe i sense filtres, i ho ensenyem al món amb absoluta transparència, acceptant el risc de la vergonya que provoquen les vostres càrregues violentes i el vostre verb. A la vostra vella de 1978 hi volem contraposar la nova constitució catalana de 2017, prenyada d'oportunitats i de futur per a cada ciutadà que l'esculli de sopluig. Espereu-vos, si us plau. Doneu una oportunitat a canviar les coses i a fer-les millor.
Als que calleu, amb qualsevol plàcida excusa, i només us defenseu des de la barricada de les xarxes socials per por de prendre mal: ja n'heu pres de mal. Deixar que als vostres veïns els atonyinin sense arriscar-vos en la seva defensa, us fa còmplices dels botxins. Especialment els que un dia vau rebre la confiança dels mateixos veïns que avui encara llepen les seves ferides. Ja feu tard.
Atentament, el poble.
