"És la manifestació més gran de la història de Girona", ha dit des de dalt de l'escenari al final de la marxa Sergi Font, president d'Òmnium Gironès. 60.000 persones, segons dades de la Policia Municipal, s'han manifestat aquest dimarts per defensar la independència de Catalunya i protestar per les càrregues policials de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant la jornada del referèndum. La marxa ha guardat silenci quan ha passat per davant la subdelegació del govern espanyol en senyal de dol i ha aplaudit a les portes del col·legi Bruguera, una de les seus electorals on hi va haver càrregues l'1-O. El recorregut ha començat a la plaça Catalunya i ha acabat a la Copa, on una portaveu de Girona Vota ha llegit un manifest condemnant la "repressió" de l'Estat i expressant solidaritat amb els ferits.

Mitja hora abans de l'inici de la manifestació, a dos quarts de sis de la tarda, el centre de Girona ja estava ple de manifestants engalanats amb estelades i amb cartells reclamant la independència de Catalunya i criticant les càrregues de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant l'1-O. A la marxa s'hi han afegit, també, una vuitantena de tractors, Bombers i un grup de persones que han arribat caminant des de Banyoles.

Segons dades de la Policia Municipal, 60.000 persones han recorregut la ciutat des de la plaça Catalunya fins al passeig de la Copa. A la capçalera, darrere una pancarta amb el lema 'República', hi havia l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, regidors de la ciutat, alcaldes d'altres poblacions com Salt o Sarrià de Ter, diputats i representants d'entitats culturals, sobiranistes i sindicats.

La marxa ha recorregut els carrers de la ciutat sense provocar cap incident i enmig d'un ambient festiu i carregats de proclames cridades com "Els carrers seran sempre nostres", "independència", "ei Rajoy que sepas que me voy" o "hem votat". Quan la capçalera ha passat per davant de la subdelegació del govern espanyol, ha guardat silenci en senyal de dol i, pocs metres més enllà, ha esclatat en aplaudiments quan ha arribat a les portes de l'escola Bruguera, una de les seus electorals on hi va haver càrregues l'1-O.

El president d'Òmnium Gironès, Sergi Font, ha afirmat, ja des de l'escenari situat a la Copa, que ha estat la manifestació més gran de la història de Girona. Diversos veïns han pujat a l'escenari per explicar com van viure l'1-O, cadascun des del col·legi electoral on era. Sergi Camps va començar la jornada del referèndum al Veïnat de Salt però pocs minuts després es va desplaçar fins al col·legi Verd de Girona per donar un cop de mà per solucionar problemes amb la connexió informàtica.

Sergi Font.

Només arribar allà, ha descrit, es va trobar amb la policia estatal davant l'edifici i centenars de persones intentant protegir la porta d'entrada. Així van estar-hi força estona fins que els antiavalots van carregar. "Van anar a per totes, vam rebre garrotades, però hem de seguir tots junts i pacífics, perquè som imparables", ha afirmat.

Petita història de resistència

L'altra cara de la moneda, la "petita història de resistència" del pavelló de Santa Eugènia, explicada per Pep Vila. "Ens deien que tanquéssim, que preservéssim els milers de vots que teníem, però no podíem fer-ho per dignitat i vam resistir fins al final", ha rememorat. Van rebre diverses visites de la policia però no van arribar a baixar de les furgonetes perquè al pavelló s'hi van acabar aplegant milers de persones per protegir la seu electoral. "Eren furgonetes plenes de salvatgisme feixista", ha criticat.

També han pujat a l'escenari Marc Xifra, representant d'Unió de Pagesos per afirmar que volen ser "la intendència d'una Catalunya lliure". "Som els hereus dels rabassaires", ha exclamat, mentre els manifestants començaven a clamar "sense pagesos no hi ha revolució".

La manifestació també ha comptat amb el suport de la Universitat de Girona. El seu rector, Sergi Bonet, ha explicitat que els professorats i els estudiants defensaran els valors de la democràcia, la llibertat d'expressió i el dret a decidir.

Moviment pacífic

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha contraposat el civisme de la manifestació d'aquesta tarda amb la brutalitat de les càrregues policials, dient que els més de 60.000 gironins no havien trencat "ni un sol vidre" durant el recorregut. L'alcaldessa ha recordat que aquest 1-O l'Estat va ferir els catalans "en cos i ànima", però que el referèndum es va fer i va donar un resultat clar. "Vam votar i vam dir ben clar que sí a la independència", ha dit l'alcaldessa.

Madrenas, des de l'escenari, també ha recordat l'angoixa que es va viure diumenge, però ha dit que, després d'aquest 1-O, el poble català ha recuperat el "somriure i la determinació" perquè "és invencible". Per últim, l'alcaldessa de Girona ha fet una crida a què continuï imperant "la pau i el seny", sobretot a partir del moment en què "el Parlament declari la independència".

Manifest

El torn de discursos l'ha tancat la plataforma Girona Vota, que agrupa els partits i entitat sobiranistes de la ciutat, i qui ha convocat la manifestació d'aquesta tarda. La seva portaveu, Imma Pera, ha llegit un manifest on ha recordat que Girona "va ser una de les ciutat més castigades de tot el país per la brutalitat policial emprada pel govern del PP".

"Però vam ser milers els ciutadans i ciutadanes que vam jugar-nos la integritat física per protegir els col·legis electorals i el dret a vot dels nostres veïns i veïnes", recull l'escrit. "Els gironins i les gironines vam posar el nostre granet de sorra a les dades recopilades arreu del país després de la dura jornada electoral", hi afegeix el manifest.

Pera ha recordat que "més de dos milions de persones" van votar sí a la independència i que, aquest diumenge, "els catalans i catalanes ens vam guanyar la República". "I aturarem el país i ens mobilitzarem les vegades que faci falta fins que la tinguem aquí! No ens deixarem perdre l'oportunitat! Visca Catalunya!", ha subratllat la portaveu, arrencant crits a favor de la independència de la gernació concentrada a La Copa. L'acte s'ha acabat amb el cant de 'L'Estaca', interpretada per Juanjo Bosk i corejada a l'uníson, i l'himne d''Els Segadors'.