La població de Girona que resideix a l'estranger ha augmentat un 120% des del primer estudi que es va realitzar l'any 2009 fins al 2017, segons les dades que ha recollit l'Observatori de l'Ajuntament de Girona. L'anàlisi mostra com durant aquests anys les dades han anat augmentant progressivament sense disminuir en cap moment. La crisi, que va començar el 2007, ha sigut un dels motius pels quals els viatges a l'estranger d'alguns gironins només siguin d'anada. Des del seu inici, l'atur va arribar al seu punt més àlgid, fet que va causar que no només el jovent marxés fora, sinó que persones amb més edat es plantegessin un canvi d'aires encara que fos al país veí. Una altra raó ve donada amb el nombre d'estudiants universitaris que han marxat un cop s'han graduats. Països com Alemanya, Holanda o Gran Bretanya han adoptat a joves amb talent a canvi d'un bon sou. Aquest èxode, segons explica l'economista Ignacio Muro, no només ha fet bellugar el número de noves generacions que seran els que posaran en marxa la ciutat en un futur, sinó que ha causat una pèrdua de diners que els altres països s'han estalviat -ja que aquí han tingut l'oportunitat de formar-se-, però alhora de cotitzar que és quan un estudiant surt rendible, ho han fet a l'estranger. Tanmateix, el nombre de persones que han sortit fora segueix sent inferior a les persones que han arribat a Girona.

El percentatge de gent que ve a la ciutat de Girona és un 32% superior als ciutadans que surten, fet que ha persistit durant els darrers anys excepte el 2012, quan va haver-hi una diferència mínima del 16%. D'aquest total de persones gironines que viuen a l'estranger, el 127% pertany a homes, que guanyen per poc les dones amb un 114%.

Els països triats

El país més triat ha sigut França amb un total de 5.426 gironins durant els últims nou anys. A part dels ciutadans que tornen perquè és el seu país d'origen, hi han d'altres que han decidit establir-se per les condicions laborals i l'estabilitat econòmica que el país veí ofereix. Pel mateix motiu que el primer, Alemanya ha sigut el segon que ha acollit a més gironins, encara que França l'ha doblat en número durant tots els últims anys. El triomf a favor del Brexit el juny de l'any passat no ha fet que la gent de Girona deixi de plantejar-se viure al Regne Unit, situant-se al tercer lloc de la llista. Després de l'illa anglesa venen dos països de Llatinoamèrica que durant el pas del temps han obtingut un nombre gairebé igualat de gironins: Argentina i Mèxic es troben en el quart i cinquè lloc de l'estudi amb 290 i 246 persones durant l'últim any respectivament, uns destins on les cultures i el treball criden l'atenció dels gironins. Europa torna a ser la triada en el sisè lloc amb Bèlgica com a protagonista, una zona pròspera amb horaris flexibles de treball on el nombre de gironins va començar siguen de seixanta-tres el 2009 fins a arribar a 238 aquest any. A diferència del pensament majoritari que es pensa que Estats Units es troba dins del top tres, en realitat el país del somni americà es situa el setè en la llista. Tanmateix, també és un dels destins on el nombre de gironins ha augmentat considerablement respecte a altres temporades. Encara que el cost de vida sigui un dels més alts, Suïssa és la vuitena del rànquing amb 209 residents en el 2017, només un 3,47% més que l'any passat. Finalment, els destins que tanquen la llista dels països més triats per viure són els sudamericans. Xile, Brasil, Veneçuela, Colòmbia i Equador superen altres regions amb un total de 615 gironins que aquest any han decidit tornar al seu país d'origen o anar a treballar després de la millora econòmica en alguns d'aquests destins.