En José va ser qui va posar una rosa les meves mans. Quan va saber que escrivia al diari em demanà «acuérdese y apunte bien mi nombre: José Fernández Amaya, el Gitano». Avui fa 43 anys que Celeste Caeiro, una lisboeta que en portava poc més de 40 de viscuts, donava un clavell al jove militar que li demanava tabac. El soldat, alçat en armes contra la dictadura feixista i caduca de Marcelo Caetano, en un Portugal empobrit i fora de temps, va acceptar la flor i va fer servir el seu fusell de gerro improvisat. La Celeste va acabar de repartir el ram de clavells entre els altres soldats i el seu exemple el van seguir les floristes del carrer, i tota una generació de portuguesos i portugueses afamats de llibertat i d'oxigen democràtic. Una flor en el canó d'un fusell va embellir un colp d'estat necessari, revolucionari, tant com perquè el dia d'avui hagi quedat a la memòria de la llibertat com La Revolució dels Clavells.

L'amic Pere Montalbán em recordava dos dies abans de Sant Jordi, en una conversa a peu de carrer, que podem parlar d'independència, de religió i de ciutat fins haver esgotat l'última gota de saliva. Però que oblidem molt ràpid que l'única cosa que realment hauria d'importar als que manen i als manats és la felicitat de les persones. Qualsevol política hauria de ser útil a la felicitat de la majoria. Qualsevol acció de govern hauria d'encaixar en l'utilitarisme del plaer de viure en una ciutat millor, en un país millor. En un món millor. Per això, potser, i només potser, ens cal la nostra revolució florida. El diumenge passat, diada de Sant Jordi, el «Sí» al Referèndum va prendre protagonisme entre les parades de llibres, flors i carpes d'entitats. El «Sí» ens farà més feliços? Serà el «Sí» útil al benestar d'una societat esgotada per la crisi econòmica i la fosa dels valors socials? Si és així jo dic «Sí».

Si us he de ser franc, diumenge anava amb l'escopeta carregada, desencisat per reafirmar el meu convenciment que només ens queda defensar la nostra felicitat amb una revolució. I en José «el Gitano» va posar una rosa en el canó del meu fusell.