Llegeixo la notícia que explica el tímid assalt a la seu del PPC a Barcelona per part de membres del col·lectiu Arran. Les fotografies mostren a un grapat de joves organitzats sota samarretes del mateix color, armats amb crits, urnes de cartró i adhesius negres, molts adhesius negres per tot arreu.
No puc deixar de pensar amb el personal de neteja de l'edifici i la conversa que hauran tingut en assabentar-se de l'assalt. Ni puc evitar de pensar en la cara d'esglai d'alguna mare, pare o avi en veure el rostre del seu fill o filla envoltat pels mossos d'esquadra.
Però, de tot plegat, el que em preocupa profundament són les diferents reaccions que han seguit a l'acció. Per exemple, la nul·la o escassa resposta per part del bloc de partits sobiranistes, amb condemnes tímides o carregades d'ironia. O la reacció victimista i sobreactuada del partit de Bárcenas, Rato i Adif, tan poc acostumats als excessos aliens. La gent d'Arran s'ha equivocat. En democràcia constitucional l'objectiu de les pressions mai ha d'encapçalar una opció política. Mai. Això és el que van fer les SA de Hitler, les FAI republicanes o el TSJC espanyol quan van decidir eliminar rivals polítics.
Un assalt així, a Girona, d'entrada està descartat. Aquí tothom es coneix massa. I qui més, qui menys, té un fill, germà, net, amic o exparella militant o simpatitzant en un partit de l'extrem oposat al seu. La manca d'anonimat familiar evita molt que situacions així es produeixin.
A Girona les exclamacions de rebuig solen ser més domèstiques i moderades. I quan la família falla sempre queda l'aval de les famoses capelletes, tan acostumades a mantenir un sòlid equilibri de vassallatges.
Tot i així, no sé si som conscients que el temps dels vodevils urbans s'acaba. El guió està arribant al seu final i aviat serà o caixa o faixa. En breu, l'anècdota de la mainada d'Arran haurà quedat en l'oblit quan la realitat de la vida ens passi per sobre; quan la democràcia espanyola ja no deixi espai a la democràcia catalana, els assalts de cartró i adhesius deixaran pas a un joc de gent gran: el dels vencedors o vençuts. A Girona també.
