Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Medinyà reclamen a Ensenyament que creï un nou institut per als tres pobles. I en concret, que el centre se situï físicament al primer municipi, on hi ha terrenys -i fins i tot, edificis- disponibles per acollir un IES. Els tres pobles, que sumen 8.400 habitants, sostenen que en els propers anys el creixement d'alumnes fa "necessari" tenir un institut propi. Per desencallar-lo, proposen que el Departament destini els 280.000 euros que paga anualment pel transport escolar a iniciar les obres. Els municipis (Sarrià, fins i tot ha dut la demanda al ple) també critiquen que Ensenyament hagi prioritzat la nova seu de l'institut Ermessenda de Girona, que se situarà a les naus de l'antiga Simon, i que els hagi fet saber que aquest "institut al sud de la ciutat, descarta el del nord".

Noves reaccions contra la decisió d'Ensenyament d'ubicar l'IES Ermessenda a les naus abandonades de la carretera Barcelona. Si primer va ser el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que va criticar que l'IES se subdividís en dues seus, ara són els municipis de l'àrea nord de Girona els que reclamen tenir un nou institut a la zona.

Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Medinyà han fet pinya per pressionar el Departament. Els tres pobles sostenen que "la creixent demanda de places educatives" a la zona fa "necessari" crear-hi un institut. De fet, els escolars dels tres municipis que actualment fan sisè de primària, l'any vinent omplirien fins a quatre classes de primer d'ESO.

"Les xifres, per tant, justifiquen que treballem per poder tenir un nou centre de secundària per als nostres alumnes", recullen els Ajuntaments. Els tres consistoris recorden que durant els darrers mesos han mantingut reunions amb Ensenyament, i han arribat a ensenyar-li terrenys, on hi podria anar l'institut.

Ara, però, critiquen que la situació ha fet un gir després de l'anunci del nou Ermessenda. "Aquest nou equipament, segons ens planteja el Departament, suposaria la no construcció del centre a la nostra zona de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis; és a dir, l'institut del sud de la ciutat, descarta el del nord", recullen en un comunicat.

"Per població, hi tenim dret"

Per això, els tres pobles han decidit anar a la una per reclamar l'IES. L'Ajuntament de Sarrià assegura, a més, que per població "té dret a tenir institut propi, com passa a gairebé tots els municipis de més de 5.000 habitants". Aquest consistori, en concret, ja ha dut la demanda al ple, i aquest dimarts va aprovar una moció on es reclama a Ensenyament poder tenir IES al poble.

Els municipis, a més, proposen al Departament que destini el cost anual que paga pel transport escolar a la zona (280.000 euros) a iniciar les obres. "Si no s'opta per aquesta opció, aquest cost es mantindrà per anys", indica l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

Per últim, els tres pobles també proposen una alternativa en cas que el nou IES, definitivament, no es pugui desencallar. "Tot i que creiem que ens pertoca, proposem un plantejament que no és aïllat sinó que té en compte tot el mapa educatiu de l'àrea urbana de Girona", indica el comunicat (que al seu torn, també és el text de la moció).

En concret, això passaria per situar una Secció d'Educació Secundària (SES) a Sarrià de Ter-Sant Julià de Ramis i destinar l'IES Carles Rahola del Pont Major a estudis postobligatoris i cicles formatius. Per últim, els tres pobles asseguren que tenir estudis de secundària a Sarrià de Ter, apart de "donar resposta a una demanda" que es justifica amb xifres, també permetrà "descongestionar" altres IES com el Rahola, el Xifra o el de Celrà.