La ciutat de Girona ha tingut, des de sempre, vincles forts amb la medicina. Sense anar més lluny, enguany s'han celebrat els 350 anys de l'hospital Santa Caterina i un dels edificis més coneguts de la ciutat, el Bonastruc ça Porta, era propietat d'un metge. Girona, a més, compta amb importants nissagues de professionals de la medicina, que són els protagonistes de la nova col·lecció La gent de Girona, de l'editorial Gavarres. Sota el títol Metges, clíniques i hospitals, el volum, coordinat per Albert Reixach, explica la història de la medicina a Girona a través del testimoni de 44 famílies mèdiques. Els De Ribot, els Sánchez, els Riera, els Tarrús, els Roch, els Planellas... diverses generacions de metges que s'han ocupat de la salut dels gironins. El llibre es va presentar ahir al Saló de Descans del Teatre Municipal, davant de bona part dels seus protagonistes.

«El llibre és un homenatge a les grans famílies de metges gironins que han tingut cura de nosaltres», va reconèixer l'alcaldessa, Marta Madrenas, durant la presentació. El director de l'editorial, Àngel Madrià, hi va coincidir, tot assenyalant que el volum «vol ser un homenatge als grans metges que van ser els predecessors de la medicina actual i van aconseguir que compti amb tant prestigi». Per la seva banda, el president del Col·legi de Metges, Josep Vilaplana, va destacar molt especialment el paper de la facultat de Medicina a l'hora de garantir «l'excel·lència» en l'exercici de la professió, i va aplaudir que enguany s'hagin publicat fins a tres llibres relacionats amb la medicina a la ciutat. A més, l'exalcalde i actual president de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal, va repassar diverses anècdotes mèdiques i va recordar que la història de la medicina a Girona no es pot entendre només a través dels seus professionals, sinó també dels seus pacients i, en definitiva, el conjunt de la societat.

El volum consta de dues parts. La primera fa un repàs a la història de les principals institucions mèdiques de Girona: des de les confraries i corporacions que hi havia abans de l'agrupació col·legial fins al propi Col·legi de Metges, els centres públics, les clíniques privades, el psiquiàtric de Salt, la xarxa assistencial que hi va haver a la ciutat des de la baixa edat mitjana fins a 1950, els estudis universitaris i les conseqüències de la repressió franquista en el col·lectiu mèdic gironí, entre moltes altres qüestions.

La segona part està dedicada a les entrevistes amb els professionals, ja siguin a nivell individual o en família. Es tracta de 44 converses en profunditat on els protagonistes reflexionen al voltant de la seva professió, com ha evolucionat i quins són els seus reptes de futur.