L´exregidor del PP Carles Palomares s´ha fet militant del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), els hereus de Convergència Democràtica. Té 45 anys i fa uns 23 anys era militant d´Unió. Va deixar la formació quan en unes votacions internes va donar suport a una cadidatura que volia desbancar Josep Antoni Duran i Lleida. I va perdre. L´exministre del PP Josep Piqué el va fitxar per «catalanitzar» la formació. Amb el PP va arribar a ser regidor amb Concepció Veray de cap de llista, però a mig mandat va deixar la militància i va passar a ser regidor no adscrit. Fins al final del mandat va donar suport a l´equip de govern de Puigdemont en múltiples ocasions. A finals de novembre, va fer-se militant del PDECat. Segons explica, hi havia hagut acostaments, per les dues parts, des de feia mesos.

Palomares manté, com ha fet sempre, que se sent espanyol. Com «un marroquí que ve a viure aquí, també se sent marroquí». Però assegura que «cal canviar el model de gestió de Catalunya i això només passa a través de la independència». «Quan vas a votar, no votes només sentiments. Votes un model de gestió i que, per exemple, els impostos que pagues puguin ajudar els teus fills i els teus néts», insisteix. I afegeix: «La independència arribarà en breu i acabarem preguntant-nos perquè no ho vam fer abans». Aquesta brevetat, diu, significa que serà Carles Puigdemont qui aconseguirà aquesta independència.

Afirma que una negociació amb l´estat espanyol per aconseguir un millor finançament ja no és possible. Encara que des del govern central es prometés: «Seria mentida. Sempre fan el contrari del que diuen. Estan fent polítiques de recentralització i apretant les comunitats autònomes». Per exemple, indica que el nou delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, «diu una cosa i en fa una altra».

Manté que «amb una Catalunya independent, les lleis estaran als serveis de les persones, es faran polítiques econòmiques sostenibles, s´apostarà per la reforma horària, hi haurà conciliació familiar i laboral, es tiraran endavant polítiques socials, la contractació serà millor per al món empresarial i laboral».

Extremadura i Andalusia

A més, deixa clar que «com que serem un nou Estat, si una cosa no funciona, la podrem canviar a través del Parlament, de les iniciatives legislatives populars, etcètera». Exposa que ara «estem al servei de les lleis. Si incomplim la Constitució sembla que anirem tots a l´infern». I deixa sobre la taula una pregunta:«Per què els extremenys i els andalusos no volen gestionar-se ells mateixos els seus recursos? No estan cansats que els diguin que són uns ganduls?»

Per ell, només el PDECat és capaç de tirar endavant aquestes polítiques. Respecte a altres opcions expressa que «la tercera via és impensable perquè no ens reconeixen com a Estat. No es pot ser un estat federal si primer no es reconeixen els estats d´aquest Estat». Ell hauria optat per una espècie d´Estats Units d´Espanya, però considera que aquesta possiblitat no és possible.