Aquestes són algunes de les definicions que li podríem donar al bon amic Arseni Girbal Pujadas, que aquesta nit i sobtadament ens ha deixat després d'haver cantat dissabte en la tradicional Cantada d'Havaneres. Durant l'actuació, amb les seves paraules va homenatjar el company Salvador Donato, de qui enguany s'han complert deu anys del seu traspàs. Quines ironies, la vida: en Salvador ens va deixar abans de les havaneres i l'Arseni ens ha deixat després.

Era fill de la Conxita i en Miliu, també cantant del grup Terra Endins. Els seus pares van portar anys el bar del GEiEG al carrer Albareda.

L'Arseni em recorda un munt de coses. Veí de Barri Bell, de la plaça de l'Oli, ell deia: «Despertar, obrir la boca i a can Mora». Manaia de cap a peus, quan vaig ser la primera dona pendonista ell anava d'escolta a la bandera, o sigui Potentior, i no es va voler perdre pujar amb el pendó. Sempre ho explicava i ho tinc gravat: deia que mai oblidaria aquell any. Quan es van inaugurar les portes, ell en va passar a ser un dels portadors al 50 aniversari. Portava la Rufina. La Confraria li va fer l'honor, per la seva vinculació amb els manaies, de fer-lo Mag Blanc l'any 1996, fet que el va omplir de satisfacció, poder portar l'alegria a tants nens i nenes la nit de Reis.

El dia de la presentació del meu primer llibre, el grup Terra Endins van ser els escollits per mi per amenitzar l'acte. Els coneixia a tots, a casa sempre tocava les seves cançons i vaig pensar que a la gent els agradaria. I així va ser, al nou Castrum dels Manaies, acabat de inaugurar. Moments inoblidables que mai oblidarem .

Jo vaig tenir l'honor que un estiu el grup, amb la seves famílies, em van venir a cantar havaneres el dia de la Mare de Déu del Carme a casa. Va ser una vetllada inoblidable, el pare de l'Arseni, l'Emilio, ja no estava gaire bé i ens deixava aquell mateix any per Nadal. L'Arseni també formava part de la colla del Cargol i havia estat a l'Associació de Cort-reial i Rodalies l'any 1992 per la inauguració del carrer i moltes coses més.

Malgrat que no surto, sí que tinc contacte amb moltes persones, una d'elles la seva mare, la Conxita, que m'ha fet trucar per la Montse, la seva germana, que també pertany al món del musica.

Parlar de l'Arseni donaria per molt, però avui el que toca és el record que cadascun de nosaltres puguem tenir. Aquestes Fires penso que seran recordades com les Fires amb regust de tristor. Han estat masses els gironins que ens han volgut dir adéu en plenes festes.

Avui a les cinc de la tarda, l'Arseni serà acomiadat al Tanatori de Girona, on tinc la seguretat que s'aplegaran cantants, amics, veïns, gironins i els seus companys de grup per estar al costat de la Conxita -la seva mare-, la seva esposa, els seus fills, néts i els seus germans en aquets moments tan especials de dir adéu a la persona que estimes.

Arseni, quan arribis a dalt de ben segur que el primer que veuràs serà el pare, però tinc la seguretat que en Salvador te n'haurà preparat alguna de grossa per donar-te les gràcies pel record que li vas fer dissabte.

Jo sempre et recordaré de manaia el dia que vaig ser pendonista i de cantant el dia que em vau venir a cantar a Palau. Descansa en pau. Gràcies, amic, per fer feliç a tanta gent.