Fa cinc anys va assumir la regidoria de Mobilitat i hi havia força menys quilòmetres de carril bici. Ara n'hi ha molts més però hi ha molt d'enrenou. Valia la pena?

Quan van començar a circular els primers vehicles, i ens remuntem a inicis del segle passat, també hi va haver problemes de mobilitat entre els carros i els cotxes. Hem evolucionat molt. Sobretot, les persones. Reconec que s'ha fet un esforç amb les bicicletes amb el qual em sento molt a gust.

Tot i els conflictes...

Estem dotant la ciutat d'una infraestructura, els carrils bici, en paral·lel a la promoció de la bicicleta. No tots han de ser una via ràpida, sinó que les bicicletes potser han d'anar a una velocitat més lenta. També passa amb els vehicles que poden córrer, però a l'autopista, no a la ciutat. Hi ha trams més complicats on han de vigilar, com tothom.

Com es resolen els conflictes entre vianants, ciclistes i cotxes?

S'ha de respectar l'ordre jeràrquic. Primer de tot, són els vianants. Després, els ciclistes; a continuació, els motoristes i, finalment, els cotxes i altres vehicles de motor. És un tema de protegir el més indefens, el que va menys protegit. La meva aposta és la pedagogia. Ens hem de respectar els uns als altres. Si un va pel carrer Santa Clara en bicicleta, que és fonamentalment de vianants, un ciclista s'ha d'adaptar a la velocitat dels vianants. Si hi ha un cotxe, aquest s'ha d'adaptar també a la velocitat dels altres. I no hauria de passar res.

El carril bici del viaducte és un dels que està aixecant més polèmica. Calia fer-lo passar per aquí?

El que fa el ciclista, com qualsevol persona per anar d'un punt a l'altre, és buscar el camí més recte. Per això vam buscar un eix principal que travessi tota la ciutat i que teníem fàcil fer-lo, que era sota del viaducte. Hi ha polèmica però és perquè encara s'està construint. Falten elements de protecció i tanques. Si veiem punts febles, els anirem corregint. Hi ha molta gent al darrere treballant per la seguretat. No hem dit mai que sigui perfecte. Sabíem que era un espai complicat perquè és compartit. Com que hi ha vehicles, tothom s'ha d'adaptar. Com a les places d'alguns barris. Són aparcaments de vehicles on la gent va en bicicleta i juga a pilota. I quan s'acosta un cotxe, la gent para i després continua. I el conductor sap que hi trobarà mainada i va amb compte.

Al carrer Oviedo, el carril bici acaba sobtadament abans de la rotonda Vila de Salt.

És un dels punts que sabem, claríssimament, que hem de solucionar. Però també he de dir que allà pot continuar per la calçada, que és el seu mitjà natural. Hi ha una zona que hem protegit amb carril bici i queda aquesta part que hem detectat i que hem de corregir. Però és molt complex. De fet, hem demanat una subvenció per estudiar una idea que tenim des de l'àrea de Sostenibilitat i des d'Urbanisme per superar rotondes.

El sector Est fa temps que demana un carril bici que hauria de passar pel carrer del Carme.

Possiblement el carrer del Carme serà zona 30. Aquest carrer ha canviat molt els darrers anys i la circulació ha disminuït força perquè molta gent es desvia per Emili Grahit. Ho estem treballant però hem de prioritzar i ara estem fent-ho per allà on hi passen més bicicletes. I un és el que connecta el nord amb el sud, per sota del viaducte. I, el mes vinent, farem la connexió d'oest a est amb el tram pendent del carrer Santa Eugènia amb el Mercadal.

Tothom li demana carrils bici.

Als veïns del sector Est els farem una proposta. Però s'ha de tenir en compte que els tècnics estan saturats de la quantitat de carrils bici. Els agraeixo tot l'esforç que estan fent. Per això em sap greu que abans d'acabar hi hagi crítiques.

Insisteixo. Cada carril bici desencadena queixes. Val la pena?

És curiós. Públicament hi ha queixes però en privat rebo moltes més felicitacions. Col·lectius probicicleta em critiquen els carrils bici i diuen que alguns ni són carrils. Que els hi diguin com vulguin però el que pretenc és que la bicicleta pugui anar amb seguretat. I, per exemple, millor anar pel viaducte que per Jaume I. Si enlloc d'anar a vint per hora van a deu o a vuit, és igual, però saben que podran circular amb més tranquil·litat.

Abans hi havia queixes perquè no hi havia carrils bici i ara hi ha queixes dels carrils bici.

Accepto totes les crítiques però se m'estan criticant els carrils bici quan fa quatre anys no existien. Faig l'aposta dels carrils bici i abans que estiguin acabats em diuen que estan mal fets. Fa dos anys vam posar en funcionament el carril del Pont de la Barca i no crec que hi hagi hagut massa problemes. Potser alguna retenció, però el cotxe circula.

Acaba de rebutjar una parada de girocleta al Palau de Justícia. Perquè a uns llocs sí i en altres no?

El creixement de la girocleta és de forma concèntrica, intentant arribar al màxim de barris. Hi havia una petició molt concreta i, ho deixem per ara perquè hem de créixer a altres llocs. N'hi ha una prevista al carrer riu Segre, tallant el carrer i fent-hi una petita plaça. Potser no estarà a 500 metres d'una altra parada però donarem servei a una part de la ciutat molt important. Els centres amb volum de persones tenen risc.

Com a la Universitat.

En determinades hores, quedaria col·lapsat. Necessitaríem moltes bicicletes i faríem caure el sistema. Una que estem estudiant seria al Trueta, on hi tenim algunes demandes. Però no seria a la porta, seria a Sant Ponç. Hi ha demandes al Pont Major també. Però si la fem tan lluny de les altres el sistema cau, perquè hem de fer molts desplaçaments amb vehicles. Hi ha ciutats que han deixat el sistema perquè els ha caigut i no els ha funcionat.