L'aigua ha estat un element clau en la història de Girona i ha marcat la ciutat des de totes les facetes possibles: des de la seva fesomia urbana fins a la seva economia, cultura i fins i tot en la personalitat i el caràcter dels seus habitants. Per això, el Museu d'Història de Girona va inaugurar ahir l'exposició La Girona de l'aigua, que culmina una recerca de dos anys i mig sobre aquest tema i que divulga aspectes com els usos i aprofitaments de l'aigua a la ciutat, les inundacions que s'han produït i l'evolució del seu consum a les llars, entre altres. La mostra ha estat comissariada per Anna Ribas i també ofereix un recorregut conduït per Albert Reixach que permetrà conèixer el patrimoni hidràulic de la ciutat, des del micvé del Museu d'Història dels Jueus (on es pot veure l'exposició Aigües rituals: una història dels Banys Jueus a Girona) fins als Banys Àrabs, entre altres. L'exposició es podrà veure fins al 2 d'abril.

La mostra dóna a conèixer els usos i aprofitaments de l'aigua al llarg de la història de la ciutat, com per exemple les hortes, els molins, les fàbriques, les centrals hidroelèctriques, els dipòsits o cisternes, els banys i altres espais d'aigua, alguns dels quals dedicats a l'esbarjo i a l'esport. A més, segons va explicar Ribas, l'exposició també aborda alguns dels punts més conflictius de la relació entre Girona i l'aigua, com ara l'obtenció de l'aigua potable: malgrat ser la "ciutat dels quatre rius", no sempre ha estat fàcil aconseguir aigua per al consum humà, ja que temps enrere el Ter quedava lluny, l'Onyar estava més que contaminat i el Güell i el Galligants no tenien prou cabdal. Per això, l'única opció durant molt temps va ser recollir amb cisternes l'aigua de la pluja o bé treure-la de la mina del Calvari.

Un altre episodi important són les inundacions, que ja formen part de la memòria col·lectiva de la ciutat. Per això, l'exposició inclou alguns elements curiosos com la piragua que s'utilitzava per recórrer els carrers del Barri Vell quan aquest quedava negat per l'aigua o l'atrezzo de la desapareguda Granja Mora per medir l'alçada de l'aigua.

D'altra banda, l'exposició també compta amb un apartat on es posa de manifest l'estreta relació de l'aigua amb l'activitat artística i cultural de la ciutat, en àmbits tan diversos com la pintura, el cinema, la fotografia o la literatura.

Per la seva banda, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va voler destacar durant el seu discurs el record del Pont del Dimoni, de Santa Eugènia, tot un símbol del barri al llarg de la història, i va confiar que la mostra sigui l'auguri de la propera reconstrucció d'aquesta infraestructura.