El proper 24 de setembre la ciutadania de Salt decideix, en forma de consulta, el futur de l'anomenat sector Sud de la ciutat, un espai situat entre el gran centre comercial, l'hospital Santa Caterina i la carretera C-65. La consulta s'inicia amb una pregunta trampa: un SÍ a tot o un NO a res, que no permet debatre consensuar models alternatius al model plantejat per l'equip de govern.

Es tracta d'un sector de grans dimensions que es pretén desenvolupar en base a dos futuribles projectes que són, des de bon principi, controvertits i fantasmagòrics. El primer seria una zona comercial a l'entorn de l'empresa IKEA, i que necessita de la modificació de la llei per part de la Generalitat perquè a Salt no estan permeses aquestes implantacions. El segon, un gran centre hospitalari, substitut del Trueta i complementari al Santa Caterina, que també depèn de la voluntat de la Generalitat.

En primer lloc, IKEA no és un bon ?exemple d'empresa multinacional per a la ciutat: un model basat en l'evasió fiscal, els drets laborals en permanent qüestió i les conseqüències per al gairebé desaparegut comerç mobiliari i el petit comerç de Salt i les comarques gironines. És, per tant, un model comercial que, si bé s'estén per tot el territori, potser caldria negociar millor i tenir clares les condicions per les quals s'ubica aquí i les possibles conseqüències d'aquesta decisió. La creació de nous llocs de treball, el punt fort per dir que sí a una proposta com la de l'empresa IKEA, al mateix temps n'és el punt feble. No hi ha cap garantia que els llocs de treball siguin per als habitants de Salt i, podent signar contractes de cooperació, l'empresa no tindrà cap obligació de contractar saltencs o saltenques. Sabem que cap ajuntament, per si mateix, té la solució per a l'atur, igual que cap empresa tampoc no la té per si sola.

En segon lloc, una zona sanitària no depèn del propi municipi. Si l'hospital Josep Trueta, actualment en condicions precàries, se situa en un lloc o en un altre, no serà únicament decisió de la ciutat Salt, sinó de tots els municipis de l'entorn -Girona, Celrà, Banyoles- que hauran de decidir si volen mantenir o allunyar la distància al nou hospital.

Entre aquests dos grans projectes pot esdevenir-se quelcom que ja sabem que no ens porta a bon port: l'especulació urbanística. Una ciutat com Salt, que a dia d'avui ja té barris fantasma, blocs de pisos buits i parcel·les per desenvolupar, ha de ser coherent i pensar que, abans d'urbanitzar, cal decidir bé com i de quina manera. En la consulta que ens plantegen ara per ara no hi tenen cabuda aquestes reflexions.

Però, el debat de fons copsat per aquestes dues grans promeses és el model de desenvolupament de Salt i de l'àrea urbana de Girona. El Pla de Salut suposa augmentar més d'un 15% la superfície urbanitzada de Salt d'un sol cop, arrasant les hortes i les reserves agrícoles que resten al municipi, fins i tot contradient l'agenda de desenvolupament del Pla General, que marca prioritari desenvolupar l'eix Salt-Vilabareix, preservant el cinturó vora l'AP-7 i, tanmateix, imposa un model de grans superfícies en lloc d'oferir espai per a indústries i comerços mitjans que generen més llocs de treball i de major qualitat.

Des del nostre grup polític, creiem que cal tendir a operacions de cirurgia urbana a Salt: esponjar barris, millorar la mobilitat sostenible en cotxe i a peu, mantenir un cinturó verd entre la ciutat i l'AP-7, i acumular el petit comerç en zones tradicionals, en són alguns exemples. Volem parlar de desenvolupament, no per la necessitat d'una determinada empresa, sinó en base a una proposta que vagi més enllà d'una iniciativa a demanda. Ara mateix, se'ns esta oferint un pla de desenvolupament sense res concret ni escrit, sense la prudència necessària després de publicitar unes propostes que no són ni segures, ni depenen del mateix municipi, generant, així mateix, falses il·lusions.

És per a això, que hem recomanat votar NO a la consulta del 24 de setembre a Salt, essent conscients que podem demostrar que hi ha alternatives per al sector Sud molt més coherents, més sostenibles, que poden dinamitzar millor la ciutat, que equilibren les necessitats dels seus habitants i de les seves habitants i que cohesionen la ciutadania molt més que la proposta de consulta.