L'Ajuntament de Girona va rebre ahir el fons documental de la periodista Francina Boris, que inclou textos i retalls periodístics, guions de ràdio, documents relacionats amb el món de la sardana, correspondència (incloses 96 postals d'oients), fotografies i fins a 61 discos, entre d'altres. La donació l'han fet les seves nétes, Laia i Ariadna Vidal, que ahir van destacar que Boris va ser una dona «enèrgica, decidida i valenta», i tot un referent tant per a elles com per al conjunt de la ciutadania. El cap del Servei de Gestió Documental de l'Ajuntament, Joan Boadas, va destacar el fet que Boris aconseguís convertir-se en una veu de referència a les ones en un moment en què la ràdio encara estava molt masculinitzada, i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va agrair l'exemple i el compromís de país de la periodista.

Boris, traspassada el 2013 a l'edat de 98 anys, va ser una de les veus femenines pioneres a la ràdio i una ferma defensora de la ràdio en català durant la dictadura franquista. Va desenvolupar la major part de la seva carrera a Ràdio Girona, on va ser locutora durant 70 anys. A més, va ser una apassionada del món sardanístic, tant a nivell professional com personal. Durant catorze anys va escriure a Diari de Girona la columna setmanal Fidels a la Rodona i va participar en tot tipus d'aplecs.

La seva extensa trajectòria -no es va jubilar fins als 84 anys- van fer que acumulés un important arxiu documental que ara la família ha cedit a l'Ajuntament. L'arxiu, que consta de vuit unitats d'instal·lació, compta amb una vessant periodística on s'inclouen, entre d'altres, 96 postals dels oients fent-li peticions, els diplomes i distincions que va rebre, textos periodístics de tot tipus (des de guions de ràdio fins als parlaments que oferia quan se li feien homenatges), reculls de premsa i textos originals de Fidels a la Rodona, entre altres. D'altra banda, el fons també compta amb nombrosos documents de caràcter sardanístic, inclosos llibres, fotografis i vídeos, i fins a 61 discos de temàtica sardanística que es vincularan a la Sala de la Sardana del Museu d'Història. A més, Boris es va involucrar en l'organització de les Festes de Primavera de la Rambla, i també hi ha nombrosos documents relacionats amb aquesta qüestió.

Boadas va destacar que els gairebé 99 anys de vida de la periodista li van servir per fer «moltes coses insòlites per a l'època que va viure». Segons va recordar, amb només 18 anys va ser locutora de Ràdio Girona en un entorn «absolutament masculinitzat», i l'any 1934 va esdevenir locutora de Ràdio Associació de Catalunya, a Barcelona. Des d'allà va retransmetre els bombardejos de la Guerra Civil i va ser nomenada oficialment locutora de la Generalitat republicana. Amb l'arribada del franquisme va estar uns anys apartada i treballant de mecanògrafa, però el 1942 va tornar a Ràdio Girona per fer el programa Nostra Dansa, un dels primers en català de la postguerra. Allà continuaria desenvolupant tota la seva carrera.

Boadas va indicar ahir que el fons de Boris s'afegirà al fons de Ràdio Girona i al del sardanista Josep Grahit, de manera que tota aquesta documentació relacionada ajudarà a entendre un període de la història en què Boris va tenir un paper molt destacat.

La seva néta Laia Vidal va destacar que Boris «era una pedra», una dona «enèrgica, decidida i valenta» que va contribuir a promoure allò que més estimava: la sardana i la ciutat de Girona.

Vidal va explicar que va ser una dona «molt treballadora» i una «font d'inspiració», mentre que Marta Madrenas va destacar que es tracta del cinquè fons documental que cedeix una dona a l'Ajuntament i va desitjar que en el futur n'hi hagi més. L'alcaldessa també la va considerar «un referent» en l'àmbit periodístic, ciutadà i en el món femení, i per això es va mostrar orgullosa d'aquest reconeixement.