Girona ha atès 114 persones amb problemes psicològics causats pels efectes de la crisi durant el primer any del projecte Àmbar, impulsat pel Consell de Cohesió i Serveis Socials de l'Ajuntament de Girona. Tot i que inicialment el programa estava dirigit a persones en situacions d'atur de llarga durada, gent amb condicions laborals precàries que tenien càrregues familiars i gent gran que tenia els fills i néts al càrrec, més endavant es va decidir obrir-lo a qualsevol persona en situació de crisi. De les 114 persones que han participat en el programa, n'hi ha 52 que han finalitzat el procés amb èxit, mentre que 29 l'han abandonat per diferents motius. Les 33 restants encara estan en tractament.

El projecte, que va néixer el 2014, va rebre durant el seu primer any 167 persones derivades de diferents entitats. El programa està enfocat a persones que ja porten anys patint les conseqüències de la crisi econòmica i que cada cop estan més angoixades, desanimades i sense forces per relacionar-se ni per poder buscar una feina en condicions. En molts casos, es tracta de persones soles que no tenen ningú amb qui compartir la seva situació. Fins ara, la mitjana d'edat dels participants ha estat de 41 anys, el 60% han estat dones i el 40%, homes. Pel que fa a les nacionalitats, el 64% han estat espanyols i la resta de països estrangers, especialment de Marroc i Amèrica Llatina.

De les 167 persones derivades, finalment van ser 114 les que van confirmar el perfil i van poder iniciar el procés terapèutic. N'hi va haver 51, en canvi, que no es van poder acollir al programa perquè no complien amb els requisits necessaris: o bé s'havien canviat de domicili i se n'havien anat a viure fora de Girona, no es van poder localitzar, no els interessava, no patien símptomes d'estar desadaptats o, en el millor dels casos, van trobar feina abans de començar el projecte. Dues persones més encara estan pendents de confimar el perfil.

De les 114 persones que s'han atès, doncs, 81 ja han acabat el procés. D'aquestes, 52 (un 65%) van fer-ho amb èxit, és a dir, se'ls va donar l'alta terapèutica. En canvi, en 29 casos el procés no es va acabar el procés, mentre que hi ha 33 persones que encara es troben en ple procés d'intervenció. Els participants han pogut tenir tant sessions individuals com, en alguns casos, en grup.

En els 29 casos en què el procés no ha tingut èxit, ha estat per diferents motius. En nou casos hi ha hagut persones que han abandonat el programa perquè han trobat feina i els horaris d'atenció i els laborals no eren compatibles, malgrat que en les fases inicials del projecte sí que van assolir canvis significatius. En 18 casos, els participants van abandonar voluntàriament el programa perquè no els interessava. Els dos restants va ser perquè a una persona van deixar de localitzar-la i una altra que se li va donar l'alta perquè al final no va complir el perfil.

Vinculació a altres programes

En canvi, la majoria de les 52 persones que van aconseguir acabar el procés amb èxit han continuat participant en altres programes de suport formatiu, laboral o relacional. Per això, els organitzadors n'estan satisfets, ja que 48 d'ells s'han vinculat a activitats i cursos de centres cívics, el grup de dones del Barri Vell, voluntariats, cursos d'informàtica, cursos de formació oferts per Càritas i Creu Roja, cursos de formació del SOC, cursos d'accés a la universitat, escola d'adults i diversos programes d'inserció laboral, com ara Girona Actua o Accedeix.

Segons els impulsors del projecte, la tinença o no de xarxes familiars i social és determinant per aconseguir una millora, i per això és tan important la participació d'aquestes persones en diferents activitats. També destaquen la importància dels vincles amb els professionals de referència, ja que això facilita la seva evolució. A més, remarquen que una de les coses més importants és que hi hagi, realment, una voluntat de canvi per la persona implicada.

D'altra banda, des del programa també han detectat un nombre significatiu de dones que han estat diagnosticades de fibromiàlgia o fatiga crònica, que necessiten una atenció de caràcter més multidisciplinari.