Per a moltes famílies de Girona comença un període de cerca d'informació sobre quin serà el centre on els seus fills estudiaran durant els propers anys: ja ha començat el procés de preinscripció escolar per als ensenyaments d'educació infantil, primària i ESO.

En l'etapa d'educació secundària aquesta tasca és prou complexa: en molts casos es pot optar per dos o més instituts públics i centres concertats. Però el que segurament les famílies desconeixen és que en aquesta etapa educativa Girona té un problema greu: la massificació de les aules tant en els instituts públics com en les escoles concertades.

Aquest proper curs s'escolaritzaran, de nou, uns 45 alumnes més respecte als de l'any anterior. A causa d'això es generarà el que s'anomena un «bony», és a dir, una línia més de 30 estudiants en un institut ja prou atapeït. Els 15 alumnes restants es distribuiran entre els diferents centres de secundària, de manera que, ja d'entrada, molts grups se situaran per sobre de la ràtio de 30 alumnes per aula.

Tot això malgrat que fa tres anys es va crear un nou IES, «Ermessenda de Girona», el lloguer del qual incomprensiblement el paga de forma íntegra el Consistori, i que ens costarà a partir d'aquest setembre 87.120€ anuals de la butxaca de tots els gironins. Malgrat que ens surt molt car, però, aquest centre pot acollir únicament dues línies, totalment insuficients en relació a les necessitats educatives de la ciutat, com ja s'ha vist.

Per solucionar aquest problema de massificació no pot passar com fins ara i crear a corre-cuita noves línies en els centres gironins. Tampoc és bo incrementar el nombre d'alumnes per aula com, desgraciadament, s'està fent en els darrers cursos. Afortunadament la bona tasca i dedicació dels docents que treballen en aquests centres permeten, tot i aquest elevat nombre d'alumnes, mantenir una elevada qualitat educativa. Però no és la solució.

És l'hora, doncs, de les propostes raonades i raonables. En aquest sentit, caldria plantejar-se o bé l'obertura d'un centre a Sarrià de Ter que aculli als alumnes d'aquesta població que cursen la secundària a Girona, amb els de Medinyà i Sant Julià de Ramis; o bé cercar una nova ubicació per a l'IES Ermessenda que permeti acollir més línies de les dues actuals, amb el finançament íntegre o compartit del Departament d'Ensenyament de la Generalitat.

Encara que en uns anys es produeixi una davallada de la població escolar, tenim l'obligació mentrestant d'oferir un bon servei als nostres infants i joves. A més, en un futur podríem rebaixar ràtios, que és de ben segur la millor forma de lluitar contra el fracàs escolar, a més d'una petició unànime del professorat.