L’Ajuntament de Girona plantarà 366 nous arbres al llarg d’aquest any. Durant la primavera es plantaran els 111 que van amb test, mentre que els 255 restants es faran a la tardor. El Consistori ha explicat que el procés es dividirà en dues fases per garantir la supervivència dels nous arbres, ja que les temperatures actuals ja són massa altes per plantar algunes de les espècies.

Segons indica la corporació, les espècies escollides estan adaptades a la climatologia de Girona, amb temperatures negatives a l’hivern i estius mols secs i calorosos. L’objectiu és que els exemplars plantats siguin sans, resistents i amb les mínimes necessitats de manteniment i consum de recursos. També s’han tingut en compte les previsions sobre canvi climàtic a la zona mediterrània, on es preveu un augment de les temperatures i una distribució irregular de les precipitacions.

Per tot plegat, han decidit plantar 110 exemplars de lledoners (Ceutis australis), 55 perers de fruit petit (Pyrus calleryana), 40 pruneres de fulla vermella (Prunus ceracifera, varietat Pissardii), 25 freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), 22 arbres de Júpiter (Lagerstoermia indica) i 21 exemplars de l’anomenat «arbre de l’amor» (Cercis siliquastrum). També es plantaran 18 alzines (Quercus ilex), 14 mèlies (Melia azedarach), 12 ginkgos (Ginkgo biloba), 11 pruneres de fulla vermella vestides des de la base i deu carps (Carpinus betulus), entre altres.

Com que l’espai disponible condiciona el desenvolupament de l’arbre, les espècies es distribuiran en funció de la proximitat dels edificis, l’amplada del carrer i de la vorera i de la circulació de vehicles o de persones. En aquest sentit, des de l’àrea de Sostenibilitat del Consistori expliquen que s’han seleccionat les espècies més adients tenint en compte les dimensions de l’arbre.

Segons assenyala l’Ajuntament, a l’hora de triar les espècies s’ha de tenir molt en compte la funció que han de complir; és a dir, si han de fer ombra, si es vol que tin­guin unes flors vistoses o que facin bona olor, per exemple. A més, també cal considerar les interferències que provocarà tant amb la resta d’elements urbans com amb la població.

Reduir les despeses

Entre els criteris que s’han se­guit a l’hora de seleccionar les espècies hi ha el fet de triar exemplars que no necessitin esporgues periòdiques, sinó que s’adaptin a l’espai aeri disponible. D’aquesta manera, es redueixen les despeses de manteniment. També s’ha procurat diversificar l’elecció d’espècies i limitar cadascuna a un percentatge màxim del 15%, que és el que el consistori considera «raonable».

A més, també s’ha procurat evitar l’ús d’espècies invasores, sobretot a les zones més properes a als espais naturals, com ara rius o espais protegits. D’altra banda, s’ha optat per disminuir la tria d’espècies amb plagues o malures cròniques, per evitar futurs problemes.

Finalment, s’ha procurat que les espècies que generen restes que poden ser molestes sobre àrees pavimentades quedin reservades per a les zones verdes, igual que les que poden arribar a aixecar el paviment.