«Atenció a tots els amics/gues de los Padules: a partir del dia 31 de març el chiringuito tanca per jubilació d'en Mariano i la Pepi..». Amb aquesta frase, els propietaris del Mesón Los Padules de Girona ha anunciat el tancament de l'històric local, obert fa 47 anys.

Los Padules ha estat un dels locals que ha anat sobrevivint al pas dels anys i a les diferents modes gràcies a les seves tapes en un carrer del Barri Vell que en el seu temps va ser un dels més concorreguts, el carrer Nou del Teatre. Entre els clients, destaquen els integrants de Sopa de Cabra, molt habituals i que pràcticament van engendrar la formació en aquest establiment. En Mariano Hernádez ho recordava en una entrevista en un especial del Diari de Girona del dia de Sant Narcís de l'any 2005: Venien i fins i tot ens explicaven històries i els seus problemes. En Cuco vivia al carrer i també venia molt en Ninyín. L'últim que va arribar va ser en Gerard Quintana, que va ser quan es va formar aquí al bar el grup Sopa de Cabra». Feien reunions, parlaven, tocaven, menjaven tapes».

De fet, Sopa de Cabra va homenatjar el carrer de Los Padules amb una cançó, El carrer dels torrats. Era l'època en què estava de moda parlava de «tribus urbanes» i al carrer se n'hi barrejaven de diverses, normalment pacíficament. Sobretot hippies i punks. La fama del carrer va atraure molts altres músics, que van treure el cap, un dia o altre, al bar. Com Sau o Parriana. En haver-hi el cinema Modern a tocar, a més de captar clients, també hi van passar actors. Gran part de la vida social i bohèmia de Girona era en aquest carrer, on també hi sovintejaven pintors i polítics.

La clau de la supervivència

Molts hi anaven a beure cerveses i ho acompanyaven amb alguna tapa, sobretot popets, truita, croquetes, patates braves o empanadilles. Hernández considera que un dels elements que li va permetre mantenir obert sempre i amb clients és precisament el fet d'oferir tapes, un tipus de menjar innovador en aquella època. amb els anys, van decidir reduir l'horari. Primer era de les nou del matí a la una de la matinada i ara és de les set de la tarda a la una.

L'anunci del tancament és de dijous, i l'endemà Mariano Hernández afirmava que ja havia rebut trucades i missatges de suport. Juntament amb la seva esposa, Pepi Gómez, han decidit posar punt i final al negoci. Els seus fills treballen en altres feines i no continuaran al bar. El 31 de març es farà una celebració de comiat.

De l'època del «carrer dels torrats», ja només quedarà La Penyora. La resta han tancar i alguns han reobert posteriorment amb altres noms. El Salsitxa, el Freaks i el Potser van acabar abaixant la persiana fa anys. El futur del local és incert, ja que els propietaris pagaven un lloguer i desconeixen quin destí li voldrà donar el propietari.