El pacte entre CiU i PSC va agafar Girona per sorpresa, just en el moment en què tothom donava per suposat que les negociacions amb ERC-MES seguien el seu ritme i acabarien arribant a bon port. El cert és, però, que veient a la situació de bloqueig institucional que s'havia arribat a l'Ajuntament de Girona, i patint pel bon nom de la ciutat, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va decidir agafar les regnes de la situació i parlar amb el líder del PSC, Miquel Iceta. «Miquel, hem d'arreglar això de Girona», li va dir el passat 2 de març, després del ple en què Junts pel Sí va perdre la seva primera votació, que feia referència a la gestió d'Aigües del Ter-Llobregat.

Entre CiU i PSC, que ni aquest mandat ni l'anterior havien mostrat una sintonia especial, s'havia produït un cert acostament arran de la negociació del cartipàs. En veure que tant ERC-MES com Ciutadans li retiraven el suport, l'alcalde, Albert Ballesta, va fer un intent d'última hora amb el PSC, tot oferint rebaixar-se el sou. Tot i això, l'acord al final no va quallar, potser per precipitat.

Malgrat que la cúpula de CiU va pressionar la d'ERC perquè es reprenguessin les negociacions, al final els convergents van veure que la situació arribava a un punt mort, perquè ells buscaven estabilitat a llarg termini i els republicans no estaven disposats a donar-los-la. Per això, Puigdemont va parlar amb Iceta i la maquinària dels dos partits es va posar en funcionament. De fet, dilluns a la nit es van reunir el secretari general adjunt de CiU, Lluís M. Corominas, i la secretària d'organització del PSC, Assumpta Escarp, per ultimar els detalls d'un pacte que l'endemà a primera hora s'acabaria filtrant a la premsa.