Fa dies que s'omplen pàgines amb escrits referents al so de les campanes de la meva Catedral. Sóc agosarada, ho sé, per dir «meva» i no dir la Catedral de Girona, penso tinc una mica de dret de fer-me-la meva per diferents motius.

Vaig néixer al Barri Vell de Girona. Tot i saber que hi ha gent que no li agrada aquesta definició, la respecto; penso que allà on vaig néixer era un barri, per això hi havia de tot: fleques, carnisseries, farmàcies, queviures, polleries, llibreries, merceria, sabateries, confeccions, bodega, menuderies, cansaladeria, tintoreries, bacallaneria, fotografia, cistelleria i més... Aquest és el motiu pel qual trobo que dir Barri Vell no està tan malament.

L'any 1990 va sortir el meu primer llibre on explicava que un dels primers sons que vaig escoltar va ser el de les campanes de la Catedral. Anava creixent i no em calia despertador: els estius, per tenir el balcó obert, i a l'hivern, perquè no era com ara -que els anuncis dels pisos tots diuen que tenen vidres dobles perquè no se senti res-, abans amb cada cotxe o moto que passava retrunyien els vidres. Això vol dir que també sentíem les campanes. Tinc escrits diversos articles i sempre que he tocat el tema han sortit les campanes. L'any 2009 vaig fer un poema on tenen el seu lloc.

Vaig deixar de viure al Barri Vell però hi vaig continuar treballant tota la vida. Tot el dia menys a la nit, només set hores, quina enyorança, quina melangia. Van passar anys i vaig tornar al Barri Vell però a un altre indret. El dia que anàrem a veure el pis de lloguer, en arribar a la terrassa del darrere, em vaig trobar amb la grata sorpresa de tenir per veí un campanar. No us podeu imaginar l'alegria que vaig tenir, i vaig dir-li al propietari: «la Catedral es veu». Va dir-me: «Agafa un pintor i que te la pinti a una paret». «Com si fos el mateix!», vaig dir jo. És una il·lusió que en tornar a viure al Barri Vell portava al cor. Fa quatre anys vam haver de marxar del pis per salut i es va acabar sentir les campanes de Vista Alegre. Allà on som, ni campanes ni districte i menys Barri Vell.

Fa dies que va començar aquesta polèmica amb les campanes. M'agrada que la gent ho defensi, sembla que tindrem concert i tot. La Girona que jo estimo constata el que sento des del meu naixement per les campanes. I si voleu saber quin és el meu màxim somni abans de prendre el darrer camí, a part del que tots coneixeu: si algú disposa d'un pis de lloguer mínimament adaptat des d'on pugui veure la Catedral i poder sentir les campanes, que m'ho digui. Seré la persona més feliç del món i el llibre que tan espera en Raimon segur que s'acabarà. El meu estat d'ànim actual no m'ho permet i un dels motius és estar allunyada del que tant estimo i mai, per anys que passin, deixaré d'estimar.

Us deixo un fragment d'un poema dedicat a Girona, Enyorances i records (fragment)

De petita quan creixia, / els matins al despertar, / la mare em feia escoltar / el so intens de les campanes / de la nostra Catedral, / des del llit comptava les hores / i el so vaig començar a estimar...

En el moment de tancar aquest article sembla que tindrem concert de campanes, doncs mai més ben dit... que toquin les campanes de la meva Catedral!?