El juliol de 2014, el campanar de Xerta va emmudir les nits després d'una petició de l'Hotel Ceremines. De les dotze de la mitjanit a les vuit del matí, l'ajuntament d'aquest petit municipi de les Terres de l'Ebre d'uns mil habitants va actuar sense obrir cap debat per temor a un procés judicial que podria haver perdut. La decisió va aixecar les protestes dels veïns, que van iniciar una recollida de firmes per demanar la restitució del toc de les campanes.

La polèmica es va anar fent gran com una bola de neu. Per intentar aturar el conflicte, a principis de l'any passat es va portar el repic de les campanes a votació en un ple. Aleshores el govern estava format per tots els grups municipals amb representació i amb un alcalde de CiU. Es va imposar l'opció de mantenir el silenci nocturn.

Actualment l'alcalde és Roger Aviñó, d'ERC, formació que aquell dia va donar llibertat de vot i hi va haver disparitat de criteris. Aviñó apunta que possiblement en aquell moment la decisió va ser «precipitada» però que és un tema «delicat» i que s'ha d'anar «molt en compte». Creu que es podria haver buscat una fórmula intermitja. Per exemple, mantenir el so a les hores en punt i evitar les repeticions i els quarts. Afirma que ell era partidari» que toquessin i que està atent i «expectant» a la solució jurídica que emprengui Girona per intentar aplicar-ho al seu municipi.

Hi ha molts altres municipis on hi hagut tota mena de resolucions i reaccions. Un dels més propers és Sant Mori, a l'Alt Empordà, on l'amo d'un allotjament turístic va portar el cas als tribunals l'any 2007 perquè el so molestava els seus clients. Després d'una pugna judicial, el 2011 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va donar la raó i les campanes van deixar de tocar a la nit. Al llarg dels anys hi ha hagut polèmiques també a Mont-ras, Olot, Caldes de Malavella i Calella de Palafrugell, entre altres.

Una denúncia al síndic de greuges, Rafael Ribó, va portar a suspendre les campanes de nit a l'església d'Olesa de Bonesvalls, a l'Alt Penedès. Ribó va indicar l'any 2011 que s'havien fet mesuraments acústics amb uns valors molt per sobre dels màxims fixats per la normativa en matèria de protecció contra la contaminació acústica. En el text va assegurar que «no és cert que el Govern hagi declarat patrimoni cultural immaterial el toc de les campanes». El síndic va indicar que el «reglament de la llei de centres de culte no pot excloure el soroll provocat per les campanes» en allò establert a la llei de protecció acústica.

L'any 2005 encara no s'havia aprovat la llei de centres de culte (es faria quatre anys més tard) amb la qual s'ha basat l'Ajuntament de Girona per fer retornar les campanes. El síndic de greuges indicava en un informe al Parlament que «el soroll de les campanes s'hauria de regular».