A Girona, el turisme és molt. Però el turisme no ho hauria de ser tot. I ara per ara sembla que el turisme és, en tot cas, massa. Especialment a zones d'alta densitat de visitants, com el Barri Vell. No em val l'excusa del fals conflicte entre l'atractiu de la Girona Vella i la Girona Nova. Es fàcil de comprendre que els barris de la ciutat frisarien per tenir el mateix interés, especialment pressupostari, que té el consistori gironí i els sectors econòmics de la ciutat pel Barri Vell. Però de cap de les maneres acceptarien de viure en l'estat de setge continu al que estan sotmesos els residents de la ciutat de pedra. Fires i firetes, falsos voluntaris a sou d'ONG a cada cantonada, cambrers a comissió que viuen de caçar al vol clients, músics de debó i músics de mentida a ritme de melodies que trepanen el descans; grups de joves de matinada, i no tan joves, cridant tan alt com el seu nivell etílic, ramats de turistes que prenen a l'assalt les voreres, les botigues i les paciències. I ara turistes de cultura reprimida i somnolència decadent que manen sobre segles de tradició campanar.

Pot semblar broma, però no ho és. La manca d'estratègia a l'hora de preveure el punt de col·lapse de la convivència entre el resident i el no resident ens costarà cara. Si la solució ha de passar per convertir el Barri Vell en una Venècia de pedra, buida de residents, on la única fauna humana que la trepitgi siguin botiguers, cambrers, turistes i visitants, caldrà que algú ho digui. Si no és aquesta la Girona Vella que volem, també s'hi haurà de fer alguna cosa. I amb urgència. Es van cosint ferides sobre un cos vell i agònic que pot perdre l'ànima humana sense adonar-nos-en. I la solució tampoc passa per repartir el problema entre la resta de barris de la ciutat.

Si en comptes dels turistes depengués dels residents de la ciutat puntuar a TripAdvisor les bonances de la ciutat, quina nota li posaríem? Serien les campanes catedralícies el més important?