Deia un còmic francès que els somnis es van inventar per entretenir-nos durant les llargues hores que passem dormint i la tardor és potser l'època de l'any en què dormim més. Aquests dies curts, per tant, són els més propicis als somnis i el nostre cap bull amb tota mena de propòsits i anhels, i també de pors aterridores. Per aquesta raó, si realment volem dormir tranquils, abans hem de descartar completament segons quins somnis.

Sigmund Freud, un senyor que entenia d'aquestes coses, va dir una vegada que no n'hi ha prou a somiar begudes, si tens set, has de llevar-te per beure. O sigui, que no n'hi ha prou a comprar una butlleta de loteria i esperar que et toqui, has de llevar-te cada dia i treballar perquè els teus somnis, els bons, es facin realitat.

Aquest any, als somnis normals, s'hi superposen malsons polítics. La dreta espanyola ha decidit organitzar-nos una festa electoral just uns dies abans de festes i anirem a votar entre llums que s'encenen i s'apaguen, arbres amb boles de colors i aquella inextingible cantarella que sorgeix de les botigues quan hi passes pel davant i s'obren les portes automàtiques.

En política generalment no hi ha lloc per als somnis, tot són promeses electorals i la majoria dels candidats fa, en els cartells, cara de complir-les sempre. Però, a hores d'ara, amb tot el que ha plogut -políticament parlant- al nostre país, no hem de fer-ne gaire cas, ja sabem qui són uns i quins són els nostres, què prometen uns i què volem nosaltres i, simplement, hem de fer el que ens dicti el caganer que tots portem a dins.

Hem d'estar desperts les hores que calgui i descansar les que ens demani el cos, hem de somiar en la mesura de les nostres possibilitats i hem de saber que les nostres possibilitats no són la mesura dels nostres somnis. Anem a votar el pròxim diumenge, 20 desembre i esperem que l'endemà arribi l'hivern i el Nadal, i que les hores del dia s'allarguin, encara que sigui a pas de pardal.