Un estudi acústic ha determinat que el soroll nocturn a la zona compresa pels carrers Figuerola, Cerverí i Miquel Blay supera els límits establerts en els objectius de qualitat acústica de l'Ajuntament de Girona. L'informe determina que els causants dels sorolls no són directament els locals de restauració i d'oci nocturn, sinó els seus clients. Concretament, el principal origen dels sorolls són «les converses, crits, cants, riures i jocs en les aglomeracions en els punts de trobada, cues a l'entrada i sortida dels locals i desplaçaments a peu al llarg de la zona». Per tal de posar-hi remei, l'informe suggereix l'elaboració d'un pla específic per reduir progressivament el soroll ambiental nocturn a la zona, fer controls regulars per tal de fer un seguiment rigorós del problema, dur a terme campanyes cíviques 8cosa que ja s'ha fet) i estudiar una major presència de l'autoritat municipal per evitar les aglomeracions de gent, dissuadir-los a l'hora de fer «botellón» a l'entrada de les vivendes i convidar el públic a dispersar-se i no concentrar-se al carrer un cop surten de les discoteques.

L'informe, que data de febrer d'aquest any, el va encarregar l'Ajuntament a petició de l'associació de veïns, que el van demanar en el marc dels pressupostos participats després d'haver-se queixat reiteradament dels sorolls de l'oci nocturn. Segons el document, el nivell de promig de sorolls a la cantonada entre el carrer Cerverí i Figuerola és de 56,7 dBA, superior als 55 establerts com a valor límit dels objectius de qualitat acústica. Alguns dies, fins i tot, es van registrar «pics» superiors als 5. Pel que fa al carrer Miquel Blay, el promig de sorolls encara és més alt, tot arribant als 60,2 quan també haurien de situar-se en 55.

L'informe, fet per la consultoria acústica Axioma, assenyala que les nits amb un major impacte acústic són, per aquest ordre, les de dijous, dissabte i divendres a la nit. I també deixa clar que l'origen dels sorolls és el públic dels locals de restauració i oci nocturn, fet que presenta «un elevat grau de molèstia associada». En canvi, altres fonts de soroll, com el trànsit viari o la circulació de trens de mercaderies, juguen un paper molt menor.

Tenint en compte, doncs, que el principal problema són els crits, rialles i comentaris dels clients al mig del carrer, l'estudi fa diverses propostes per posar-hi remei. A nivell genèric, expliquen que en qualsevol conflicte acústic l'Ajuntament hauria de crear grups de treball transversals per tal d'abordar la situació. En el cas de Girona, l'Ajuntament ja ho va intentar fa uns mesos, però no se'n va sortir perquè els veïns se'n van acabar retirant per falta d'entesa. També destaquen que cal mantenir una comunicació «fluïda i constructiva» des de l'administració amb cadascuna de les parts del conflicte, disposar d'un registre centralitzat de queixes i incidències relacionades amb el soroll i els conflictes acústics i fer un bon diagnòstic i seguiment del problema. A més, suggereixen la possibilitat de crear una línia d'ajuts o subvencions destinades a reduir l'impacte acústic i reforçar les tasque de vigilància en els espais públics.

Les propostes de la consultoria també inclouen fer campanyes de sensibilització, tant a les pròpies zones d'oci com a les escoles, instituts i centres educatius. Finalment, també subratllen que l'Ajuntament ha de comprovar que les llicències dels locals són vigents i corresponen a l'activitat desenvolupada, així com regular les noves llicències d'activitats de caire similar. En aquest sentit, proposen limitar-ne la concentració, suspendre la concessió de noves llicències o modificar els criteris per atorgar-les.