EJordi Casanova, amic meu, ha llegit el discurs de la sessió inaugural de l'Institut d'Estudis Catalans, poca broma si tenim en compte els il·lustres noms que l'han precedit en aquesta tasca, gent de la talla d'Eugeni d'Ors, Lluís Nicolau d'Olwer,Joaquim Ruyra, o més recentment Josep Laporte, Antoni Badia i Margarit Joan F. Mira. Tot això ho dic -per si no es notava- no en benefici d'en Jordi, que no ho necessita, sinó en benefici meu, per deixar clara la qualitat de les meves amistats.

El discurs portava per títol «Animals, tanmateix» i en Jordi ens hi recordava que som animals i que compartim a vegades més trets comuns amb la mosca del vinagre que amb altres de la nostra espècie. Això darrer no és que es digui explícitament en aquesta brillant dissertació, però em va venir al cap veient la cara que va fer la cap de l'oposició i altres membres de la bancada de Ciudadanos, quan va sonar l'himne de Catalunya en la sessió inaugural del Parlament de Catalunya.

Ja és trist pensar coses d'aquest tipus llegint el text de què us parlava, però la ment humana té aquests trets reptilians. No podia esborrar de la ment la cara d'amargor de la senyora Arrimadas, com si se sentís ofesa per la lletra d'Els segadors. De fet, he de confessar que una mica sí que la comprenc, a mi aquest estiu em va passar una cosa semblant en sentir unes noies andaluses cantar l'himne de la Legión.

I és que, ara que hi penso, tant un himne com l'altre comparteixen un terme en la seva lletra: «l'enemic». Suposo que el problema és que l'enemic del nostre himne i l'enemic de l'himne de la Legión no són enemics comuns sinó més aviat antagònics. I és que la biologia ens deixa molt clar que, segons en Jordi Casanova, compartir una naturalesa no ens diu absolutament res pel que fa a la dignitat dels éssers que la comparteixen.